Celebració de la Diada Nacional 2015 a Caldes de Montbui

Nota: En cas de pluja, l'acte institucional de l'11 de Setembre a les 11 h es trasllada a la Sala de Plens de l'Ajuntament. I la Ballada de Sardanes del diumenge 13 a les 18.30 h es trasllada al pavelló del Bugarai

Dimecres 9 de setembre

Xerrada «Els Països Catalans en lluita»
Plaça Catalunya, 19 h
Organitza: Assemblees Locals de CUP, ARRAN, SEPC i Endavant

Dijous 10 de setembre

Marxa de torxes per la independència
Plaça Catalunya – Plaça de la Font del Lleó, 21 h
Organitza: Caldes de Montbui per la Independència

Divendres 11 de setembre

Acte Institucional
Pilar de la Senyera i ofrenes i homenatges a càrrec de l’Ajuntament i de la ciutadania
Plaça de l'11 de Setembre, 11 h
Organitza: Ajuntament de Caldes de Montbui
Col·laboren: Castellers de Caldes, Coral del Centre i Coral Guisla i entitats locals

Diumenge 13 de setembre

Cercavila Castellera
11.30 h Recorregut: del parc de l'Estació a la Pl. de la Font del Lleó (av. Pi i Margall, c. Asensi Vega, pl. de l'Església, c. del Forn)

Actuació Castellera.
Pl. de la Font del Lleó, 12 h
Colles: Xerrics d’Olot, Esperxats de l’Estany, Castellers de Caldes
Organitza: Castellers de Caldes de Montbui

Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa
Plaça de l'11 de Setembre, 18.30 h
Organitza: Agrupació Sardanista Calderina

11 DE SETEMBRE, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El Parlament de Catalunya va declarar l’11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya l’any 1980. L’11 de Setembre commemora 14 mesos de resistència al setge que va patir la ciutat de Barcelona a la fi de la Guerra de Successió per la corona hispànica i a mans de les tropes de Felip V de Castella.

L’11 de setembre de 1714 la ciutat es va haver de rendir, iniciant-se aquí la submissió de Catalunya a la monarquia castellana i perdent els catalans les estructures d’Estat i les institucions que havia anat configurant des de l’Edat Mitjana.

Actes commemoratius tradicionals
Per commemorar la Diada Nacional, les entitats ciutadanes i els partits polítics fan ofrenes florals, la majoria als monuments de Rafael Casanova. Alguns també fan ofrenes al Fossar de les Moreres, on van ser enterrats molts defensors de la ciutat de Barcelona morts durant el setge. També és habitual cantar l’himne “Els segadors”, penjar senyeres als balcons i organitzar altres activitats relacionades amb la cultura i folklore català.

L’11 de Setembre a Caldes de Montbui
A Caldes de Montbui és tradició celebrar la Diada a la plaça de l’11 de Setembre. Allà deixen les ofrenes florals partits i entitats i s’aixeca el Pilar de la Senyera (una actuació castellera en la que es construeix un pilar de persones i l’anxaneta desplega la bandera catalana). Segons els anys, unes o altres entitats proposen diferents activitats commemoratives.

La Guerra de Successió
A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria.
Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees (també a Anglaterra, l’aliada dels catalans) a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya.
A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.
La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.