Acords del Ple ordinari del 28 d'abril de 2016

www.caldesdemontbui.cat ha publicat els acords de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament celebrada el 28 d'abril de 2016. També podeu consultar les actes de plens anteriors

1. APROVAR L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA ANTERIOR DE DATA 31 DE MARÇ DE 2016.

L'acta s'aprova per unanimitat. 

 

2. APROVAR EL CONTINGUT ÍNTEGRE I LA SIGNATURA DEL V CONVENI INTERADMINISTRATIU DE COL·LABORACIÓ PER A LA COORDINACIÓ, LA PROGRAMACIÓ I EL FINANÇAMENT DE SERVEIS SOCIALS, A FORMALITZAR ENTRE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI I EL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL. EXPEDIENT NÚM. 6.2.15.2/2016 D’ACCIÓ SOCIAL.

Primer. Aprovar el contingut íntegre i la signatura del V conveni interadministratiu de col·laboració per a la coordinació, la programació i el finançament de serveis socials, a formalitzar entre l’Ajuntament de Caldes de Montbui i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. L’esmentat conveni, que consta a l'expedient, es pot formalitzar a través del web www.eacat.cat, en l’apartat Aplicacions/SIGNA (Sala virtual de signatura), mitjançant la signatura electrònica per part d’alcaldia i de secretaria.

Segon. Aprovar el contingut íntegre i la signatura de l'addenda de l'any 2016 al V conveni interadministratiu de col·laboració per a la coordinació, la programació i el finançament de serveis socials, d'acord amb el redactat dels annexos de l'1 a l'11 que consta a l'expedient.

Tercer. Aprovar un document d’Autorització, de Disposició i d’Obligació per un import de 1.998,26 euros a favor del Consell Comarcal del Vallès Oriental, corresponent al 50% de la quota de participació en el Fons de Solidaritat, segons consta en l'apartat de PACTES al punt dotzè del Capitol I. DISPOSICIONS GENERALS del conveni esmentat en el Primer punt de la Resolució, i ingressar aquesta quantitat al compte corrent 2013.0046.82.0200998227, a càrrec de l’aplicació pressupostària número 48-2310-46501 (Conveni CCVO, finançament programes serveis socials) del pressupost municipal de 2016.

Quart. Comunicar l’acord al departament de Serveis Econòmics de l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Vallès Oriental.

El punt s'aprova amb els vots a favor d'ERC, SC, CiU i PSC, l'abstenció d'UPC i el vot en contra del PPC.

 

3. APROVAR LA SOL·LICITUD A L'ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT DE L'ADHESIÓ DE CALDES DE MONTBUI A LA XARXA MUNDIAL DE CIUTATS AMIGUES DE LES PERSONES GRANS. EXPEDIENT NÚMERO 6.2.21/2016 D'ACCIÓ SOCIAL I IGUALTAT D'OPORTUNITATS.

Primer. Aprovar la sol·licitud a l'Organització Mundial de la Salut de l'adhesió de Caldes de Montbui a la Xarxa Mundial de Ciutats amigues de les persones grans amb l'objectiu de treballar conjuntament amb la ciutadania per aconseguir un entorn que fomenti l'envelliment actiu de la població del nostre municipi.

Segon. Donar trasllat del present acord a l'Organització Mundial de la Salut, a la Diputació de Barcelona i la Fundació Residència Santa Susanna, a l'efecte escaient.

El punt s'aprova per unanimitat.

 

4. APROVAR INICIALMENT L’ORDENANÇA MUNICIPAL DE TRANSPARIÈNCIA I ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA DE L'AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI. EXPEDIENT NÚM. G1410-2016-000069 DE SERVEIS GENERALS.

Primer. Aprovar inicialment l’Ordenança Municipal de Transparència i Administració Electrònica de l'Ajuntament de Caldes de Montbui, i que s’adjunta a l’expedient administratiu.

Segon. Sotmetre a informació pública el present expedient i el text de l’Ordenança per termini de trenta dies hàbils, per tal que s’hi puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments, mitjançant la inserció de l’anunci corresponents al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la web municipal. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials esmentades.

Tercer. Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació, reclamació o suggeriment durant el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, l’Ordenança que ara s’aprova inicialment, es considerarà, de forma automàtica, aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior.

Un cop aprovada definitivament, l’Ordenança íntegra es publicarà Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la web municipal, així com també una referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Quart. Donar trasllat, de l'acord definitiu de l'ordenança i la còpia íntegra i fefaent d'aquesta, a l'Administració de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya en el termini màxim de quinze dies, i l'Ordenança entrarà en vigor quan s'hagi publicat íntegrament el seu text al Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l'article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

El punt s'aprova amb els vots a favor d'ERC, les abstencions de SC, CiU, PSC i UPC i el vot en contra del PPC.

 

5. APROVAR INICIALMENT LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTIC MUNICIPAL DE CALDES DE MONTBUI PEL QUE FA A LA IMPLANTACIÓ DE L'ÚS DE SERVEIS FUNERARIS I DELIMITACIÓ DELS EQUIPAMENTS PRIVATS. EXPEDIENT NÚM. TP202-2014-000022 DE SERVEIS TERRITORIALS.

Primer. Aprovar inicialment la modificació puntual de la normativa urbanística del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 18 de juny de 2009 (publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 17 de juliol de 2009) pel que fa a la implantació de l'ús de serveis funeraris i delimitació dels equipaments privats.

Segon. Suspendre l’atorgament de llicències en els àmbits inclosos en la modificació puntual aprovada inicialment excepte les llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat.

Tercer. Sotmetre el document aprovat inicialment a un tràmit d’informació pública pel termini d’un mes, mitjançant la publicació dels corresponents edictes al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un diari de gran difusió, al web municipal i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament.

Quart. Notificar aquests acords als interessats.

El punt s'aprova amb els vots a favor d'ERC i CiU i les abstencions de SC, PSC, UPC i PPC.

 

6. APROVAR DEFINITIVAMENT LA RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS PER EXPROPIACIÓ PER ALINEACIÓ DE VIAL PER A LA REALITZACIÓ DE L’OBRA DE CONSTRUCCIÓ D’UN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DEL SINDICAT DE CALDES DE MONTBUI. EXPEDIENT NÚM. TC601-2015-000053 DE SERVEIS TERRITORIALS.

Primer. Aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per expropiació per alineació de vial per a la realització de l’obra de construcció d’un aparcament a les Hortes de Baix i urbanització de la plaça del Sindicat de Caldes de Montbui, que són:

“Part de la parcel·la situada en el carrer Font i Boet número 12-14, amb referència cadastral 0493104DG3009G0001JL, de forma triangular amb una superfície de 24,77 metres quadrats, en forma triangular.

Llinda: pel seu front, Est, amb finca segregada resultant definida en l'apartat anterior, amb una longitud de 24,77 metres; per la dreta sortint, Migdia, amb carrer Sentmenat, amb una longitud de 2,00 metres; per l'esquena, Oest, amb camí de la Esperança, avui anomenat carrer Raval Canyelles; i per l'esquerra, Nord, llinda existent amb finca inicial.”

Segon. Comunicar aquests acords als interessats.

El punt s'aprova amb els vots a favor d'ERC, les abstencions de CiU i els vots en contra de SC, PSC, UPC i PPC.

 

7. CONEIXEMENT DE COMUNICACIONS OFICIALS I CONEIXEMENT DE DECRETS D'ALCALDIA.

Des del número 000142, de data 4 d'abril de 2016, fins al número 000182, de data 7 d'abril de 2016.

 

8. MOCIONS D'URGÈNCIA

8.1 MOCIÓ QUE PRESENTEN ERC, SOM CALDES, CIU, PSC i UP CALDES AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI CONTRA L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I L’ESTAT DE TURQUIA SOBRE EL RETORN DE PERSONES REFUGIADES. EXPEDIENT NÚM. AA002-2016-000004.

«El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional.

Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats.

A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya.

En conseqüència el Ple de l’Ajuntament acorda:

Demanem al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.
Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.
Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia.
Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.
Manifestem el nostre compromís d’oferir els municipis com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.
Donarem suport i col·laborarem amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.
Definirem els serveis i infraestructures que poden oferir els nostres municipis per acollir les persones sol·licitants d’asil.
Treballarem en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.
Endegarem i garantirem polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.
Finalment farem arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.»

La moció s'aprova amb els vots a favor d'ERC, SC, CiU, PSC i UPC i l'abstenció del PPC.

 

8.2 MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE SOM CALDES AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI, PER INSTAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA A RECUPERAR LA GESTIÓ DE L'EMPRESA D'ABASTAMENT D'AIGUA EN ALTA “AIGÜES TER-LLOBREGAT”. EXP. NÚM. AA002-2016-000005.

«La Plataforma Aigua es Vida, formada per entitats de la societat civil, sindicals, veïnals, ecologistes, de cooperació i solidàries ha presentat a aquest ajuntament la proposta per debatre i aprovar la moció que insta a la Generalitat de Catalunya a que recuperi la gestió de l'empresa d'Abastament d'aigua en Alta "Aigües Ter-Llobregat" (ATL d'ara endavant) amb el següent text:

ATL era una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1990, sent responsable de l'abastament d'aigua de més de 100 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. ATL es una peca clau per tal de garantir un servei public d'aigua i de qualitat que garanteixi l'abastament a 4,9 milions de catalans i catalanes i a les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen. De la seva gestió depèn el bon estat ecològic de les masses d'aigua que alhora son font d'abastament. Concretament els rius Llobregat i Ter, i tots els aqüífers d'ambdues conques, a més a més de la del Besòs i la Tordera.

Atès que el marc legal desenvolupat des del 1879 fins al 2011 estableix la constitució d'un model públic de gestió de I'aigua que garanteixi la governabilitat del país i la universalització del servei, establint un clar caràcter públic des que l'Estat va proclamar la "Ley de Aguas de 1879" fins al vigent "texto refundido de 2002".

D'altra banda, atenent que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga, entre d'altres, les competències a la Generalitat de Catalunya en "l'organització de l'administració hidràulica, inclosa la participació dels usuaris". A tal efecte, l'article 34 del Decret Llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, adjudica a la Xarxa d'Abastament Aigües Ter-Llobregat: "La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, la qual es un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, la regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat, la planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions."

En aquest context, també cal destacar la responsabilitat municipal en l'abastament d'aigua als seus ciutadans: des de la Constitució Espanyola fins a la legislació especifica del Règim Local s'estableix I'obligació ineludible de les municipalitats de garantir als seus respectius veïnatges l'abastament d'aigua potable i el sanejament, independentment del nombre d'habitants.

Tanmateix, el nou marc legislatiu establert amb la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament de Catalunya, el 22 de desembre de 2011, l'anomenada Llei Omnibús va facilitar el desmantellament de les institucions publiques d'aigua cabdals per a aquest país. Atès que a les seves disposicions addicionals, per exemple, va determinar la possibilitat de prestació indirecta del servei d'abastament mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, i va atorgar al Departament de Territori i Sostenibilitat la licitació i I'adjudicació dels contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics en matèria d'aigües de Catalunya, aprovats al Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novembre, i, a més, considera de manera indirecta com a ingressos de la Generalitat de Catalunya els drets de naturalesa econòmica aconseguits per l'explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat. També va determinar que es dissolgués l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat. El seu patrimoni incorporant-se el seu patrimoni a la Generalitat i es va subrogar en la posició jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua, pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular.

Durant el procés de privatització d'ATL, 35 municipis varen aprovar una moció, també proposada per Aigua es Vida, que acordava fer marxa enrere amb tot el procés administratiu endegat per a la privatització d'ATL. Les diverses versions de la moció alertaven sobre el següent:

1.- L'accés a l'aigua potable i al sanejament com a dret humà. Atès que la privatització de la gestió introdueix altres prioritats, alienes al bé comú, corn són les mercantils, de negoci i de beneficis que l'allunyen, i fins hi tot s' oposen a la preservació d'aquest dret bàsic.

2.- EI cost de l'aigua en alta amb un substancial augment. Es va calcular que a partir del sobrecost estimat amb una oscil·lació entre els 30 i 50 M€ anuals implicaria que la tarifa pogués multiplicar-se per 3, (un 300%). De fet, nomes dos anys després d'endegar el proces de privatització la tarifa havia augmentat ja més d'un 100%

3.- EI patrimoni cornu dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals. ATL disposa d'un complet parc d'instal·lacions modernes i d'infraestructures ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d'euros que han estat pagades amb l'aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa, l'aportació directa dels ajuntament connectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu

4.- Les finances municipals negativament. Els municipis han fet aportacions per a la connexió amb el sistema Ter-Llobregat i, per tant, són copropietaris de les infraestructures. Cosa que innacceptablement s'obvia pretenent augmentar el cost de l' aigua des del 150% fins al 300% .

5.- La governança de l'aigua, doncs el paper de regulació que puguin exercir els municipis o la Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o extremadament complex.

La moció també considerava que:

1. No hi havia cap justificació tècnica. ATL pública subministrava anualment un volum de 229 Hm3 amb un molt bon rendiment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards.

2. No hi havia cap justificació econòmica. ATL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari. El dèficit d'explotació que va assolir en alguns exercicis, i que es va utilitzar per tramitar la privatització de la seva gestió, es va originar en bona part per la manca d'actualització de les tarifes en Alta.

No hi havia cap justificació social. L'externalització d'ATL no estava al programa electoral de cap força política que donés suport al Govern de la Generalitat, ni tan sols del Parlament de Catalunya o de l'administració local.

3. No hi havia cap justificació ambiental. La Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d'aigua per al 2015. La privatització d'ATL ha suposat un major risc del seu compliment ja que ha suposat un increment de l'incompliment del bon estat ecològic de les masses de l'aigua del Llobregat i en especial del Ter.

Tot i aixi, la gestió d'Aigües Ter-Llobregat es va privatitzar. La seva gestió s'atorga a la multinacional ACCIONA mitjançant un procés administratiu. Una gestió per part d'ACCIONA que han comportat a data de 6 de març de 2016 dues sentències del TSJC que l'anul·len, una en ferm del TSJ que referma les mesures cautelars d'anul·lar l'adjudicació de la gestió a ACCIONA i un informe demolidor de l'Oficina Antifrau de Catalunya que conclou demanant a la Generalitat de Catalunya l'anul·lació d'aquest adjudicació.

Per tot aixo,

Atès que la pràctica ha demostrat que la privatització d'ATL ha suposat un augment de preus, efectes negatius sobre el bon estat ecològic de les masses de l'aigua i incertesa laboral dels treballadors d'ATLL.

Atès que l'Assemblea de l'Organització de les Nacions Unides el 2010 va declarar l'accés universal a l'Aigua i el sanejament un Dret Humà fonamental per a la Vida.

Atès que la primera Iniciativa Ciutadana Europea que va aconseguir el requeriment de més d'un milió de signatures (1.884.790) va tractar sobre la petició de legislar "El Dret Humà a l'Aigua i el Sanejament com a Dret Humà" i considerar-lo un bé públic i no comercial.

Atès que la plataforma ciutadana sociambiental Aigua es Vida, avalada per aquests fets i suports internacionals, aposta per una gestió pública transparent i amb apoderament ciutadà.

Atès que aquest consistori considera que la gestió no mercantil de l'aigua afavoreix els interessos dels seus convilatans, en el sentit que garanteix la mateixa qualitat a menor preu que l'aigua gestionada de manera privada, i per tant, es una decisió d'interès públic ciutadà

Atès que a dia d'avui continua sense estar justificat de manera tècnica, econòmica, social ambiental la gestió privada d' ATL

Atès que el procés administratiu ha estat anul·lat pel TSJC mitjançant una interlocutòria i dues sentències i una sentència en ferm del TSJC que avalava l'execució de mesures cautelars i, per tant anul·lació de la concessió, i finalment un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya que insta a la Generalitat de Catalunya a anul·lar la concessió d'ATL a ACCIONA,

el Grup Municipal SOM CALDES, a petició de la Plataforma Aigua es Vida, sol·licitem que al pròxim PIe de l'Ajuntament s'adoptin els següents acords,

En conseqüència el Ple de l’Ajuntament acorda:

1.- Instar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a determinar els sistemes d'abastament i sanejament d'aigua en Alta com a béns comuns i com a un servei que atén un Dret Humà essencial per a la vida, per tant com a estructures d'estat no objecte d'afany de lucre i, per tant, no privatitzables.

2.- Instar al Govern de la Generalitat i al Departament de Territori i Sostenibilitat a que retiri els seus recursos al TSJ contra les sentencies del TSJC d'anul.lar la concessió de gestió a Acciona sobre ATL.

3.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori i Sostenibilitat a la recuperació immediata de tot el que suposa la gestió del sistema ATL i que torni a crear una empresa pública per a la seva gestió o que resti integrada dins l' Agencia Catalana de l' Aigua de manera transitòria.

4.- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Territori instin a aquesta nova empresa pública a la creació d'un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà.

5.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori a que emprin tots els recursos legals que estiguin al seu abast per a penalitzar totes les irregularitats detectades per I'Oficina Antifrau de Catalunya.

6.- Instar eI govern de Ia Generalitat a fer públic eI calendari de Ia recuperació de la gestió pública d'ATL.

7.- Comunicar per escrit aquest acord al Departament de Territori i Sostenibilitat, a ATL Concessionària de la Generalitat de Catalunya i a la Plataforma Aigua es Vida.

8.- Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació de titularitat municipal.»

La moció s'aprova amb els vots a favor de SC i les abstencions d'ERC, CiU, PSC, UPC i PPC.

 

8.3 MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE SOM CALDES AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI, FEM UN PAS CAP A LA INDEPENDÈNCIA, SENSE POR, MOCIÓ INSTANT A LA DESOBEDIÈNCIA.

«EI passat 9 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 1/XI sobre I'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. Per donar suport a aquesta Resolució, el món local de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) ha anat aprovant una moció que, a hores d'ara, ja ha estat secundada per 280 institucions de representació local a través dels seus plens. Una manifestació política, una expressió plenament legítima. EI món local és sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat.

Arran d'aquests acords, l'Estat espanyol i determinats àmbits judicials, clarament polititzats, han iniciat una persecució indigna contra ajuntaments catalans i els seus regidors i regidores. A més, l’Audiència Nacional ha obert una causa general, per investigar l'Associació de Municipis per la Independència, l'Associació Catalana de Municipis i l'Assemblea Nacional Catalana.

L'obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista intentant obrir vies per atemorir, a traves de I'amenaça d'un procés judicial, als regidors i regidores dels nostres Ajuntaments s'ha vist emparada pel Magistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d'lnstrucció 2 de Madrid amb I'excusa de les resolucions aprovades en suport a la Resolució del 9N del Parlament de Catalunya.

Així, tal i com hem vist en les darreres setmanes, mentre que altres magistrats, com De la Mata, han optat per considerar que de cap manera podia considerar-se com a constitutiu dels delictes de sedició o rebel·lió els actes de suport a la Resolució del Parlament per part dels regidors amb arguments tant contundents com que la mateixa fiscalia no havia denunciat als parlamentaris promotors de la Resolució del 9N, el Magistrat Ismael Moreno, -cèlebre pel cas dels «titiriteros)}-, no només manté oberts tres procediments concrets contra els Ajuntaments de Vic, Girona i Deltebre sobre les mocions de suport al 9N sinó que, a més, és el responsable d'una ordre genèrica als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat per tal que es dirigeixin als Ajuntaments del país que han aprovat mocions de suport per tal que Ii aportin tota mena d'informació.

Cal doncs que el poble i les institucions catalanes deixem de supeditar-nos a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, carent ja de legimititat democràtica. Cal exercir la desobediència: per fer una truita, caldrà trencar els ous.

En consonància al que s'exposa al punt vuitè de la citada Declaració i davant de tot aquest escenari de persecució indigna, el grup municipal de SOM CALDES-CUP­POBLE ACTIU proposa al Ple de l'Ajuntament de Caldes de Montbui l'adopció dels següents ACORDS:

En conseqüència el Ple de l’Ajuntament acorda:

Primer.- Manifestar que el Ple d'aquest ajuntament està sotmès, exclusivament, a la voluntat popular emanada de la ciutadania i que, per tant, si aquesta es troba en contradicció a les ordres dictades per tribunals espanyols democràticament deslegitimats, aquest Pie no col·laborarà amb aquestes en la persecució de persones escollides democràticament per exercir les seves obligacions i que, per tant, no respondrà als requeriments rebuts.

Segon.- Donar ple suport a les persones que, a causa d'aquests requeriments puguin ser encausades o citades a declarar per part de l’Audiència Nacional.

Tercer.- Exigir doncs al cos deIs Mossos d'Esquadra i a la Conselleria d'interior que desatenguin les ordres de la mateixa Audiència ja que aquestes tenen com a objectiu trobar les excuses per poder imputar a regidors i regidores, alcaldes alcaldesses per haver dut a terme la seva funció de representació popular.

Quart.- Emplaçar a la resta d'Ajuntaments requerits a desatendre les peticions d’informació que estan arribant per part dels Mossos d'Esquadra i, al mateix temps, exigim al Conseller d'interior, Sr. Jordi Jané, que ordeni als Mossos d'Esquadra que deixin de dirigir-se als Ajuntaments i s'abstinguin d'obeir qualsevol altre requeriment que els arribi per part de l’Audiència Nacional en relació a la criminalització de I'activitat democràtica dels nostres ajuntaments.

Cinque.- Comunicar l’adopció d'aquests acords a les entitats municipalistes (AMI, ACM i FMC), al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, i als governs de I'estat espanyol i francès.»

La moció queda rebutjada amb els vots a favor de SC i els vots en contra d'ERC, CiU, PSC, UPC i PPC.

 

8.4 MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE SOM CALDES AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI DE SUPORT ALS AJUNTAMENTS INVESTIGATS PER L'AUDIÈNCIA NACIONAL I AL DRET A DECIDIR, MOCIÓ SOLIDÀRIA I PEL DRET A DECIDIR.

«EI dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret fonamental reconegut pel Dret Internacional en diversos tractats. Prenent com exemple el Pacte Internacional deIs Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, ratificat pels estats francès i espanyol, que en I'article 1 proclama: «Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural». Les diverses nacions de l'Estat doncs són dipositàries d'aquest dret ja que es troben constituïdes com a pobles i per tant com a subjecte indiscutible de dret.

Per aquest motiu el poble de Catalunya s'ha manifestat de manera massiva els darrers anys i el Parlament de Catalunya ha expressat, en diverses ocasions, i de forma majoritària, el reconeixement del dret a I'autodeterminació dels pobles així com la voluntat de recolzar I'exercici del dret a decidir. A més a més, el poble de Catalunya, mitjançant l’aprovació al seu Parlament de la resolució 5/X del 23 de gener del 2013 es va reconèixer a si mateix com a subjecte de caràcter polític i jurídic sobirà.

En aquest ordre de coses i recollint així la voluntat popular democràticament expressada, el passat 9 de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 1/XI sobre I'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. Per donar suport a aquesta Resolució, el món local de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) ha anat aprovant una moció que, a hores d'ara, ja ha estat secundada per 280 institucions de representació local a traves dels seus plens. Una manifestació política, una expressió plenament legítima. EI món local es sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat.

Arran d'aquests acords, l'Estat espanyol i determinats àmbits judicials, clarament polititzats, han iniciat una persecució indigna contra ajuntaments catalans i els seus regidors i regidores. A més, l’Audiència Nacional ha obert una causa general, per investigar l’Associació de Municipis per la Independència, l’Associació Catalana de Municipis i l'Assemblea Nacional Catalana.

L’obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista intentant obrir vies per atemorir, a traves de l’amenaça d'un procés judicial, als regidors i regidores dels nostres Ajuntaments s'ha vist emparada pel Magistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d’Instrucció 2 de Madrid amb I'excusa de les resolucions aprovades en suport a la Resolució del 9N del Parlament de Catalunya.

Així, tal i com hem vist en les darreres setmanes, mentre que altres magistrats, com De la Mata, han optat per considerar que de cap manera podia considerar-se com a constitutiu dels delictes de sedició o rebel·lió els actes de suport a la Resolució del Parlament per part dels regidors amb arguments tant contundents com que la mateixa fiscalia no havia denunciat als parlamentaris promotors de la Resolució del 9N, el Magistrat Ismael Moreno, -cèlebre pel cas dels «titiriteros»-, no només manté oberts tres procediments concrets contra els Ajuntaments de Vic, Girona i Deltebre sobre les mocions de suport al 9N sinó que, a més, és el responsable d'una ordre genèrica als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat per tal que es dirigeixin als Ajuntaments del país que han aprovat mocions de suport per tal que Ii aportin tota mena d'informació.

En relació als antecedents exposats el grup municipal de SOM CALDES proposa al Ple l'adopció deIs següents ACORDS:

En conseqüència el Ple de l’Ajuntament acorda:

Primer.- Mostrar el rebuig de l'Ajuntament de Caldes de Montbui als requeriments enviats per ordre de l’Audiència Nacional espanyola a gairebé tres-cents ajuntaments catalans per haver aprovat una moció de suport a la Declaració 1/XI del Parlament de Catalunya.

Segon.- Donar ple suport a les persones que, a causa d'aquests requeriments puguin ser encausades o citades a declarar per part de l’Audiència Nacional, recordant el dret fonamental a la Iliure expressió.

Tercer.- Declarar, una vegada més, que el dret a l'autodeterminació és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments entesos com l'administració més propera a la ciutadania.

Quart.- Així mateix, recolzar les mobilitzacions que es convoquin per donar suport a les persones encausades i als ajuntaments requerits i cridar a tots els. veïns i veïnes de Caldes de Montbui a participar-hi.

Cinquè.- Comunicar l'adopció d'aquests acords a les entitats municipalistes de Caldes de Montbui, al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya i als governs de I'estat espanyol i francès.»

El punt s'aprova amb els vots a favor d'ERC, CiU i SC, les abstencions de PSC i UPC i el vot en contra del PPC.