Actuació de millora de l'entorn de la Torre Roja

La mateixa setmana que se celebra el tradicional sopar musicat al poblat iber de Torre Roja, queda enllestida la primera fase de senyalització amb informació del jaciment per als visitants

A la torre de guaita del jaciment iber, un grup de cavallers amenaçats de mort pel noble Guillem de Zaportella per l'ultratge comès a sis donzelles van preferir treure's la vida amb les seves armes. Per la sang vessada que va tenyir tant el pis de dalt com les escales i el pis de baix, la torre de guaita va ser batejada com la Torre Roja.

Aquesta és una de les interpretacions relacionades amb l'espai que el visitant pot llegir a partir d'ara si puja fins el poblat iber. L'acció forma part d'un projecte major de senyalització i interpretació dels espais que ha començat aquest juliol amb la col•locació dels cartells amb informació més genèrica: la història del jaciment, el coneixement dels ibers i algunes de les troballes més significatives fetes durant anys d'excavacions.

La instal•lació de la primera fase de senyalització s'afegeix a altres millores fetes en l'accés i en l'entorn de Torre Roja, com ara la tanca al voltant de la zona excavada que es va posar l'any passat. La segona fase de la senyalització i altres accions, com ara l'arranjament dels accessos per facilitar la pujada a peu, són alguns dels següents objectius de millora pensats per al jaciment.

El projecte, coordinat pel Museu Thermalia, compta amb la col•laboració FIDES (entitat que dirigeix les excavacions) i "La Caixa".

Els ibers
Coneixem com a ibers els diferents pobles que habitaren la franja litoral del llevant de la península Ibèrica, entre el segle VI i les acaballes del segle I aC. Sabem que mai van formar una unitat política, sinó que eren diferents tribus que controlaven uns territoris relativament extensos, però que compartien una mateixa llengua, l'iber, de la qual tenim diversos testimonis escrits.

Molt probablement va ser aquest factor el que portà els autors grecs i romans a donar-los una mateixa denominació genèrica. Gràcies a les fonts escrites clàssiques coneixem, per exemple, els noms dels diferents grups que es distribuïen a l'actual territori català i que, en alguns casos, ens han arribat als nostres dies lleugerament transformats: el poblat de la Torre Roja pertanyia al grup dels laietans, que dominava el territori entre la costa, els rius Llobregat i Tordera i la Serralada Prelitoral.

Els ibers tenien una organització social complexa, de tipus estatal, amb una elit militar de la qual sortien els membres que ocupaven els òrgans polítics i rectors del conjunt de la comunitat. La resta de la societat es dedicava principalment a l'activitat agrícola -base de l'economia i l'alimentació-, la ramaderia i la pesca, si bé l'arqueologia ens ha permès determinar l'existència d'artesans especialitzats en la transformació del ferro o l'elaboració de ceràmica i teixits.

El comerç, tant regional com amb la resta de pobles mediterranis, també tenia un paper destacat i fou un factor de dinamització. L'elit aristocràtica garantia i monopolitzava els intercanvis i n'era la principal beneficiària dels guanys, tant econòmics com polítics, atès el prestigi que li devia reportar.

Les matèries primeres, com ara els cereals o els metalls, eren els principals productes exportats pels ibers i, a canvi, obtenien productes de luxe com joies, vaixella fina, vi, oli o salaons. El comerç es fonamentava en el bescanvi i la moneda, i tot i introduir-se a mitjan segle III aC, no es generalitzaria fins al segle II aC.

La història del jaciment
La primera menció escrita del poblat ibèric de la Torre Roja a la bibliografia arqueològica la trobem l'any 1945, a la Carta Arqueológica de España, i es tracta d'una breu notícia de l'existència d'un jaciment en aquest indret. La primera notícia, però, la devem a l'humanista J. A. Llobet i Vall-llosera, fill adoptiu de la vila de Caldes de Montbui i membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres. Afeccionat a la història local serà el primer a donar una referència de caire històric més enllà de la llegenda i el mer apunt anecdòtic de la Torre Roja de la qual fins i tot va fer alguns esbossos.

Els primers treballs d'excavació els va dur a terme, a les acaballes de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, Llogari Sala i Sala, erudit local de Caldes de Montbui i responsable també de les intervencions a la majoria de jaciments ibèrics de la riera de Caldes com les Cremades, Sant Miquel de l'Arn, turó Gros de can Camp, puig Alt de Viver, les Termes romanes i el Remei.

L'any 1984 va significar l'inici d'una sèrie d'excavacions arqueològiques dirigides als joves i desenvolupades de manera ininterrompuda fins a l'any 1992, en el marc dels Camps d'Aprenentatge d'Arqueologia organitzats per l'Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Caldes de Montbui.

Després d'una llarga inactivitat, l'any 2004 va significar l'inici de les excavacions per l'associació d'arqueòlegs i historiadors FIDES, Recerca i Difusió Històrica amb l'objectiu d'ampliar el coneixement sobre el món ibèric laietà de la riera de Caldes. Per tal d'assegurar la continuïtat de la investigació i de la difusió del poblat, s'ha establert un conveni de col•laboració entre l'Ajuntament de Caldes de Montbui, l'Ajuntament de Sentmenat, l'associació FIDES, i la propietat del terreny, que vertebrarà en el futur la gestió del jaciment en la seva consolidació com un valor patrimonial cabdal per al nostre territori.

L'origen del nom Torre Roja
En temps de Guifré el Pelós, hi havia per aquestes contrades el noble Guillem de Zaportella amb el seu seguici. Sis dels seus millors cavallers, traint els preceptes de l'honor i la cavalleria, van segrestar sis donzelles dels verals, amb les quals es tancaren en una torre de guaita encimbellada dalt d'un turó proper.

Avisat de l'ultratge pel veïnat i els familiars, Guillem es va llançar a perseguir-los i no va trigar gaire a trobar la torre i, a l'interior, els seus homes amb les captives. L'escena era esfereïdora: les sis joves estaven lligades a un banc mentre els cavallers es disputaven la manera de repartir-se-les.

Colpit per la visió i ofès per la traïdoria dels seus soldats, el noble Zaportella va manar que es preparessin les respectives llaçades, amb els cenyidors de les noies, per penjar-los i netejar així el deshonor que havien comès. Els cavallers, però, veient el que els esperava, van preferir suïcidar-se amb les seves armes, i en un no res un enorme bassal de sang s'estengué per la sala tot regalimant per les escales i ensangonant, alhora, el pis de sota.

D'ençà d'aleshores, la torre que havia estat escenari d'aquest episodi tan macabre va ser coneguda com la Torre Roja.