Caldes de Montbui actua per rescabalar els efectes de l’espoli franquista al municipi

Dimecres, 12 de juny de 2024

Un centenar de persones assisteixen a la presentació de l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023” i de l’Oficina de Memòria Democràtica, dues accions de rescabalament dels danys causats per les confiscacions de béns franquistes 

L’Ajuntament anuncia que encarregarà un estudi per veure quin seria el valor actual de les 70.000 pessetes que van ser espoliades de les arques municipals i que es prendran accions legals contra les administracions hereves del règim franquista per a recuperar-les
 
 
Un centenar de persones van acudir a la presentació de l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, celebrat aquest dimarts, 11 de juny, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, un document que culmina un projecte que es va iniciar fa tres anys, amb l’aprovació de la moció impulsada a petició del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, i que va ser aprovada pel plenari calderí amb els vots a favor d’ERC, CUP, PSC i JUNTS.
Des d’aquell moment, s’ha dut a terme una àmplia investigació, signada per la doctora en Història Contemporània per la UB i investigadora de la Càtedra Josep Temes de la UB, Neus Moran Gimeno, que ha estat liderada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui, supervisada des del Museu Thermalia i que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
 
Amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya
El projecte calderí ha comptat amb el suport de les administracions provincial i catalana, fet que es va posar de manifest amb l’assistència a l’acte de representants d’una i altra institució. 
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i va continuar amb la intervenció del director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, el senyor Xavier Menéndez i Pablo, director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona i, seguidament, del delegat del govern a Barcelona, el senyor Joan Borràs i Alborch.
Un cop finalitzats els parlaments institucionals, es va dur a terme una taula de ponents formada per la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà Vila, la doctora en Història Contemporània a càrrec de la investigació, Neus Morán Gimeno i l’advocat i professor titular del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, Daniel Vallès Muñío.
Des d'aquest espai, Neus Morán va exposar tot el procés que s'ha dut a terme al llarg d'aquest temps, així com enunciar tota la documentació recollida en el treball, puntualitzant-se les dades més importants per a entendre l'afecció real de l'espoli. D'altra banda, l'advocat Daniel Vallès Muñío va detallar els fonaments legals i la base jurídica de les accions de rescabalament presentades per l'Ajuntament, tot lloant que això no fora possible sense les proves descrites en l'estudi.
Seguidament, es va obrir una ronda de consultes on el públic va poder traslladar a la taula de ponents els dubtes i inquietuds. Entre les persones assistents, diversos familiars de persones afectades van compartir amb tothom els seus particulars casos. L'acte va concloure amb la intervenció de l'alcalde, Isidre Pineda, que va agrair a tothom el suport i l'assistència a la presentació.
 
L’estudi culmina en document cabdal per a entendre l’espoli franquista a Caldes de Montbui
Aquest treball de recerca i estudi documental, demostra els danys que va causar el Movimiento durant els anys posteriors a la Guerra Civil i que, a través d'un sòlid sistema basat en l'acció judicial i militar, va voler debilitar les estructures de la xarxa empresarial, associativa i social catalana, a través de, no només l'espoli de béns, sinó també de malmetre la dignitat de les persones que es van veure afectades.
A més, s'ha pogut saber els béns que es van sostreure i com ho van fer, seguint-los la pista fins a conèixer el destí d'aquest patrimoni. També es detalla quin va ser el paper de les autoritats municipals de l'època pel que fa a l'assenyalament i l'execució de les requises a les persones i a les entitats qualificades d'enemigues i que van ser "extingides" pel franquisme.
Així mateix, ha permès explicar de forma molt precisa i àmplia la requisa patrimonial que es va dur a terme, tant contra persones físiques com contra persones jurídiques, que van ser qualificades de "desafectes" pel Movimiento. També es detalla quin va ser el marc legislatiu i l'aparell judicial que va construir el franquisme com a eina de repressió i per garantir l'espoli. Però l'estudi no recull només la requisa de béns immobles, també parla dels anomenats "comptes improtegibles", uns dipòsits bancaris que van ser bloquejats per considerar-los desafectes i transferits a comptes administrats pel Ministeri d'Hisenda franquista. En aquest cas, s'han identificat una desena de comptes que van ser requisats i en què els titulars estaven domiciliats al municipi.
 
L’Ajuntament anuncia l’inici de dues accions de rescabalament 
Un cop la investigació ha demostrat els efectes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, culmina el compliment del primer compromís adoptat per l’administració calderina, que va ser el de liderar la recerca, l’estudi i l’avaluació dels casos de persecució i violència franquista articulada a través de l’esmenat sistema d’espoli. Així, un cop demostrats els efectes de l’espoli Franquista al municipi, des de l’Ajuntament s’inicia el camí del rescabalament. 
En l’acte, el consistori va presentar les dues línies de treballs que s’impulsaran des de l’administració municipal i que es podran dur a terme gràcies a l’estudi.
La primera, un estudi per a saber la quantitat actual de les 70.000 pessetes de l’època que van ser sostretes dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari la Caixa Rural i la reclamació a les administracions hereves del règim franquista. 
La segona, l’obertura de l’Oficina d’atenció a les víctimes calderines de l’espoli franquista, un espai de suport i acompanyament a disposició de les entitats i descendents de les persones afectades reconegudes com a tals en la investigació de Neus Morán. 
En aquesta oficina, que resta oberta des de la celebració de l’acte i que estarà ubicada al museu Thermalia, les persones afectades tindran a disposició on localitzar la documentació relativa a l’estudi i que es podrà fer servir, per si en un futur, la volguessin fer servir en cas d’iniciar processos legals per recuperar el patrimoni espoliat.
 
Aquesta acció s’emmarca en l’eix 6 del Pla d’Actuació Municipal 2023/2027 de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. Més informació www.caldesdemontbui.cat/pam
 
Si no vas poder assistir a l’acte o el vols tornar a veure, clica aquí. Pots veure totes les fotografies a la galeria d’imatges. Fotografies de Joan Roca.
 
Consulta tots els articles publicats al web municipal en relació amb l’espoli franquista a Caldes de Montbui.
Darrera actualització: 2.07.2024 | 11:06