Caldes de Montbui homenatja l'artista Sebastià Badia i Cerdà

Dissabte a les 5 de la tarda es va celebrar a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Caldes de Montbui l'acte públic d'homenatge a l'artista Sebastià Badia i Cerdà, després que dijous el Ple municipal acordés per unanimitat nomenar-lo fill predilecte de la vila. L'acte va comptar amb la participació de l'alcalde Jordi Solé, el secretari general de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya Lluís Noguera, el regidor de Cultura Pep Gaspar, els membres de la Comissió Sebastià Badia i el propi artista acompanyat per la seva dona Rosa Viaplana.

El regidor de Cultura va ser l'encarregat d'obrir l'acte i de donar la benvinguda a les més de 200 persones que van omplir la Sala de Plens. Gaspar va explicar l'origen de l'homenatge i la creació d'una comissió per dur endavant aquest projecte formada per Toni Blanco, Josep Lluís Fernández i Anna Monelon i presidida per Albert Badia, fill de l'artista. Gaspar va dir que "la idea era fer un homenatge en nom de tot el poble i per això se'ns va ocórrer fer-lo fill predilecte de la vila en un acte públic". El regidor es va referir a Badia com "un gran artista i una gran persona que s'estima molt Caldes" i va tenir també unes paraules per a la seva dona, Rosa Viaplana.

Després de la intervenció del regidor es va projectar un vídeo que, amb intervencions del mateix Badia recuperades de diversos reportatges i moments, es va resumir la trajectòria vital i artística de l'homenatjat.

Tot seguit, el secretari general de Cultura va felicitar Badia i va afirmar que "gràcies a gent com en Sebastià Catalunya és on és al món. Som un país reconegut arreu per la nostra cultura, per la gent que ha fet obres en el món de les arts plàstiques, el teatre, la música, la dansa... És una manera de seguir construint país i fer aportacions a Europa que és la nostra casa gran".

L'alcalde Jordi Solé va destacar en la seva intervenció el fet que en Sebastià és el primer fill predilecte de la democràcia i el va definir com "un artista prolífic i incansable, apassionat d'allò que fa, possiblement en Sebastià ja va néixer artista, amb aquesta intuïció i talent que
només tenen uns quants privilegiats i que ha sabut anar desenvolupant, adaptant i interpretant al llarg dels anys". Solé va destacar també el fet que el reconeixement a Badia "és l'homenatge de tot un poble a un artista calderí que ha dedicat tota la seva vida a l'art, que ha estimat el seu poble i que ha portat el seu nom arreu".

L'alcalde va entregar a Badia una insígnia d'or amb el símbol de la caldera de Caldes creada per a l'ocasió i que l'acredita com a fill predilecte de la vila. Tot seguit, el secretari general va entregar a l'artista un diploma commemoratiu de l'acte i el regidor de Cultura va obsequiar la dona de Badia amb un ram de roses vermelles.

Albert Badia, fill de l'artista i president de la Comissió, va ser l'encarregat de parlar en nom del seu pare. Badia va llegir "gràcies per aquesta distinció que mai m'hauria atrevit a somiar però que m'omple de goig i alegria i m'emociona molt. Tot el que sóc li dec a Caldes. Portaré amb molt orgull aquesta distinció que comparteixo amb tots vosaltres".

L'alcalde va cloure l'acte dient que "per a nosaltres ha estat una sort que en Sebastià sigui fill de Caldes i ara fill predilecte de Caldes".

Sebastià Badia i Cerdà
Sebastià Badia, escultor i pintor, va néixer a Caldes de Montbui (Barcelona), el 20 de gener de 1916, i ja des de molt petit es va sentir atret per les arts plàstiques.

A l'edat de 14 anys, conegué l'escultor Manolo Hugué, que des de feia poc temps vivia a Caldes de Montbui. Amb ell mantingué una estreta i afectuosa relació que durà fins la mort de Manolo.
Segons el propi artista, la relació amb Manolo Hugué va ser més la de dos companys, que la de professor i alumne, malgrat la diferència d'edat. Badia esculpia, de vegades, fins a la matinada, ja que durant el dia es veia obligat a treballar per dur un jornal a casa, de tota manera Manolo treballava de nits i així el jove Badia va anar aprenent observant-lo i amb les converses que mantenien.

Tant la influència artística com intel•lectual d'en Manolo són molt importants en l'obra de Sebastià Badia, per bé que ell, al llarg del temps, ha anat desenvolupant la seva pròpia personalitat i, després de tota una vida de treball, ens està deixant una important i extensa obra tant en escultura com en pintura.

Al llarg de la seva carrera artística Sebastià Badia ha rebut diversos premis. El primer reconeixement oficial l'obtingué amb un relleu de pedra "Les xafarderes" a l'Exposició Municipal de Belles Arts de Primavera de l'any 1953, on va ser guardonat amb la tercera medalla.

Els premis més importants que ha rebut han estat: El 1954, el segon al "Premi Sant Jordi". El 1955, el primer al "Premi Sant Jordi". El mateix 1955, Medalla d'Or de l'Excel•lentíssima Diputació Provincial de Barcelona, al mèrit artístic. També al 1955, guanyà el "Premi República de Guatemala", III Bienal Hispanoamericana de Arte a Artes", Madrid. El 1960, la tercera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts, i Jardins Mn. Cinto Verdaguer de Montjuïc, Barcelona.

A part del Monuments i obres escampades al llarg de la geografia, sobretot de la catalana, encara que també en podem veure a Madrid, Donostia, França, Guatemala, etc, l'obra més important ha estat el monumental retaule en pedra calcària d'Ulldecona ubicat a l'església de Sant Esteve de Granollers i que representa la vida i la mort del Protomàrtir Sant Esteve. Aquest retaule consta de 5 grans plafons en relleu de 5 x 4 m. el central, i 5 x 3 m. els laterals, amb una escultura exempta de tres metres d'alçada i d'una sola peça que presideix el plafó central. Un total de 51 figures sobre format natural. Fou començat l'any 1955 i es va inaugurar el 1966. És un dels més grans retaules moderns en pedra.

L'obra de Badia hi ha crítics que l'han emmarcada dins del Noucentisme, per les seves formes serenes i arrodonides, si bé gran part de la seva obra neix a partir de l'observació de la gent que l'envolta, que es troba pel carrer, que veu des de la finestra del seu estudi. Treballa gent que li es propera a l'igual que moltes vegades va fer Manolo Hugué, el seu mestre, són escultures vives.
D'altres temes que són propers són els relleus de les dones rentant, imatge que encara es dona avui en dia a Caldes de Montbui, en els safareigs públics de la vila. També són nombrosos els retrats ja sigui de la seva pròpia família o de gent propera a ell.