Caldes de Montbui rep la 12a placa del projecte Stolpersteine, en homenatge a Pere Torrades

L’Ajuntament ja ha rebut la dotzena llamborda que homenatja víctimes calderines de l’Holocaust que varen ser deportades a camps de concentració nazis. En total van ser 13 calderins, però una de les llambordes està col·locada al poble natal de la persona deportada.

Aquesta Stolperstein arriba en honor de Pere Torrades, calderí que va sobreviure al camp de concentració de Dachau. La particularitat d’aquest cas, a diferència dels 12 que estaven documentat fins ara, és el destí. La resta de calderins dels que es disposa d’informació havien estat als camps de Mauthausen-Gusen.

La dotzena Stolperstein calderina estarà sota la custòdia del Museu Thermalia fins l’acte solemne de col·locació de la llamborda, que es preveu per la tardor de 2023.

Caldes de Montbui es va sumar al projecte Stolperstein (en alemany, una pedra que fa ensopegar) per mantenir viva la memòria de les persones de tots els col·lectius perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.

Els actes celebrats l’any passat en memòria de 12 calderins deportats van permetre localitzar una nova víctima. El nom de Pere Torrades constava a tots els arxius alemanys com a veí de Barcelona. Gràcies a la col·laboració d’un ciutadà, l’Ajuntament va descobrir que era veí de Caldes de Montbui quan va fugir a França i va poder contactar amb la seva filla. Un cop fet el descobriment, el seu nom va ser incorporat al catàleg Els Calderins deportats als camps nazis  i l’Ajuntament va tramitar la sol·licitud d’aquesta placa número 13 que ha arribat ara.

Pere Torrades Ramiro

(Barcelona, 7 de març de 1916 – Narbonne, 5 de febrer 1994)

Pere Torrades Ramiro neix a Barcelona com a quart fill d'una família nombrosa. Donada la modesta situació econòmica familiar, els seus pares li envien al seminari, el qual deixa al cap de poc temps. Del 1932 al 1937 treballa en una Granja Experimental Agrícola a Caldes de Montbui. Durant la Guerra Civil lluita amb l'exèrcit republicà a Somosierra i al front de l'Ebre.

Amb la derrota de la República, creua la frontera a França el febrer de 1939 amb el seu germà gran. Tots dos són reclosos al camp de refugiats de Barcarès. Treballa a la GTE 403. Durant aquest temps intercanvia correspondència amb la que va ser la seva futura esposa. A partir de 1942 participa a la 7a Brigada de guerrillers espanyols a la zona d'Aude.

El 25 de maig de 1944 la Gestapo deté Pere Torrades i un mes després és deportat al camp de concentració de Dachau. Allí rep la matrícula 74275 com a presoner polític espanyol. Aquest mateix estiu és enviat al camp exterior de Moschendorf, que a partir del 3 d'octubre del 1944 depèn de l'administració del camp de concentració de Flossenbürg. Allí treballa a la fàbrica de porcellana de Reincke fins a ser alliberat per l'exèrcit americà.

Després de la guerra Pere Torrades viu amb la seva família a Narbonne. Va ser membre de FNDRIP.