Caldes inicia l’elaboració d’una investigació per identificar les víctimes de l’espoli franquista i quantificar els bens requisats

Conèixer l’abast de l’espoli patrimonial del franquisme a les persones i entitats del municipi. Aquest és l’objectiu de l’estudi que ha posat en marxa l’Ajuntament i que ha de permetre detallar els límits i els efectes que l’espoli franquista va tenir a Caldes de Montbui. Uns fets que, en alguns casos, encara persisteixen. A banda d’identificar les víctimes d’aquestes actuacions, també hi ha la voluntat de quantificar i avaluar la requisa patrimonial que hi va haver al municipi. L’estudi de tot el material permetrà definir de manera molt acurada la totalitat de les víctimes de l’espoli al municipi. Unes dades que han de permetre establir les bases probatòries per a futures accions de rescabalament i/o restitució que se puguin presentar davant dels tribunals.

La responsable de dur a terme aquesta investigació és Neus Moran, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i autora del llibre ‘L'espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)’. El pla de treball preveu elaborar l’estudi en diferents fases. La primera, està prevista que estigui enllestida al febrer del 2023 i ha de servir per recopilar les dades que hi ha en els documents que encara existeixen en diferents arxius.

L’elaboració d’aquest estudi permet donar resposta, en part, a la moció presentada per la CUP i ERC, i aprovada per majoria absoluta al ple del 27 de maig de 2021 que reclamava la recerca i avaluació dels casos d’espoli en diversos àmbits que es van produir a Caldes de Montbui durant la dictadura franquista. 

Un estudi per fases per elaborar el llistat detallat de l’espoli a Caldes

En concret, la primera fase del projecte es farà un anàlisi detallat dels documents que hi ha al arxius centrals dels ministeris d’Hisenda i de Treball a Madrid. En paral·lel, s’iniciarà la recerca dels expedients duts a terme pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques que es conserven a l’arxiu general del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’anàlisi d’aquesta documentació és essencial perquè és la que, des del 1939, van elaborar els organismes franquistes encarregats de l’execució dels embargaments a entitats i persones encausades per responsabilitats polítiques. També eren els organismes responsables de la custòdia i gestió del patrimoni moble i immoble que es va decomissar a partir d’aquell any.

Aquesta primera fase ha de permetre elaborar una relació de persones i entitats jurídiques víctimes d’aquest espoli. També, conèixer el detall dels béns mobles, immobles i comptes corrents requisats que van ser declarats propietat de l’estat franquista. A partir d’aquí, investigar la situació actual d’aquest patrimoni i identificar els propietaris actuals dels béns no restituïts. I, demanera específica, l’estudi també té com a objectiu analitzar el cas concret de l’espoli del Centre Democràtic i Progressista, per valorar i descriure el patrimoni de l’entitat que no ha estat ni retornat ni rescabalat. 

Les properes fases de l’estudi han d’avançar amb l’anàlisi dels fons conservats en la resta d’arxius prioritaris, localitzant els expedients requisitoris tramitats en els diferents jutjats de responsabilitats polítiques que, actualment, estan disgregats en fons d’arxius diversos (militars, administratius i històrics).

En una primera recerca exploratòria, s’ha constatat que entre el 1939 i 1949, com a mínim, es van jutjar 163 persones de Caldes de Montbui que van ser executats o empresonats. D’aquests, 22 havien estat membres de diverses juntes directives del Centre Democràtic i Progressista de Caldes. També hi ha els expedients dels regidors de l’Ajuntament i el del darrer alcalde republicà, Josep Tura Casas.