Caldes, municipi lliure de desnonaments

Dijous, 21 de març de 2013

L'Ajuntament declara Caldes de Montbui municipi lliure de desnonaments i en defensa activa del dret d'habitatge, subscrivint el text d'una moció proposa per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca


La moció s'aprova per unanimitat.


Text íntegre de la moció:

 

MOCIÓ TRANSACCIONADA QUE PRESENTEN ELS GRUP MUNICIPALS D'ERC, DEL PSC I D'ICV-EUIA PER DECLARAR CALDES DE MONTBUI COM A MUNICIPI LLIURE DE DESNONAMENTS I EN DEFENSA ACTIVA DEL DRET A L'HABITATGE.

Atès que abans de l'esclat de la crisi les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a milers de famílies que comprometien més del 50% del seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre-endeutaments privats més alts del món.

Atès que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, en matèria d'execucions hipotecàries, i tal com ja va predir la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el 2012 s'aprecia un increment dels procediments: 67.537 entre gener i setembre. En el mateix període de l'any anterior se n'havien produït 57.103. Això és a causa de l'aprofundiment de la crisi i l'augment de l'atur, però també és fruit dels refinançaments suïcides realitzats pels bancs en anys anteriors per maquillar la seva morositat.

Atès que quan això succeeix, les famílies no només s'enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l'actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat bancària s'adjudica l'habitatge pel 50% del valor de taxació i segueix reclamant el pagament de el deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d'insolvència, mitjançant l'embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avaladors. És a dir, a més de perdre l'habitatge, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l'exclusió social i a l'economia submergida.

Atès que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no només és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es van comercialitzar la majoria d'aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes i, que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Atès que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l'actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d'assumir
cap responsabilitat, alhora que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot el aquí exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a l'habitatge és un mandat constitucional, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d'avui s'incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), i que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió), així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l'habitatge assumits per l'estat espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals (Article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat i l'Observació General nº 7- que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l'habitatge.

 

Atès la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que considera abusiva l'actual normativa hipotecària espanyola.

Atès que tot el aquí exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua d'habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.

Atès que al darrere de cada desnonament hipotecari, -encara més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- hi trobem una situació realment dramàtica, i una injustícia social.

Per tot això, els grups municipals d'ERC, del PSC i d'ICV-EUiA proposen al ple de l'Ajuntament que acordi:

1. Declarar Caldes de Montbui municipi lliure de desnonaments i en defensa activa del dret a l'habitatge.

2. Sol•licitar a les instàncies judicials generals, comarcals i locals que es paralitzin tots els desnonaments d'execucions hipotecàries fins que entri en vigor un nou marc legal en defensa dels consumidors i que contempli mesures com la dació en pagament com una forma d'extingir els deutes amb les entitats bancàries i la possibilitat de permanència del deutor en el domicili del litigi sota una fórmula de lloguer social. En tot cas, la paralització d'aquests desnonaments ha de suposar també, la paralització dels interessos de demora del deute. Entre els canvis legislatius proposats, es demana la reforma profunda de la Llei Hipotecària així com la incorporació de la dació en pagament com a última solució en el cas de pèrdua de l'habitatge.

3. Reclamar l'existència d'una legislació de "segona oportunitat" per a les famílies, així com la recerca d'una solució per a aquelles persones que han patit el desnonament amb anterioritat. Davant la impossibilitat per part dels ajuntament d'ampliar el parc públic d'habitatges de lloguer social, demanar que les entitats financeres cedeixin el seu parc d'habitatges buits als ajuntaments per emergències socials.

4. Estudiar l'aplicació de mesures que penalitzin l'ús antisocial dels habitatges, des d'una recàrrega de l'IBI fins a la possible expropiació de l'usdefruit.

5. Continuar oferint des de l'Ajuntament un servei d'orientació, assessorament i mediació adreçat a les persones amb dificultats de pagament de crèdits hipotecaris i risc de pèrdua de domicili habitual, i a les immerses en procediments d'execució hipotecària, per tal de trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l'habitatge.

6. Una revisió dels protocols d'actuació de serveis socials perquè, entre altres coses, cap família sigui amenaçada de perdre la custòdia dels seus fills a causa d'un desnonament i per aconseguir ajornaments, com per exemple sol•licitant al jutjat la suspensió del llançament motivada per la recerca d'un allotjament alternatiu.

7. Fer possible un servei de seguiment periòdic de la situació global de l'habitatge a Caldes de Montbui, en especial dels processos d'execució hipotecària i desnonaments, sol•licitant a qui correspongui (entitats financeres i jutjats), informació mensual sobre els processos en curs i els d'execució previstos. D'aquest seguiment se n'encarregarà una comissió mixta formada per l'ajuntament amb la participació d'altres agents socials com el Jutge de Pau i la Plataforma d'Afectades per l'Hipoteca.

8. L'Ajuntament es farà càrrec de l'import de la plusvàlua tenint en compte una valoració prèvia dels Serveis Socials del Consistori en el cas dels subjectes que no estiguin exempts per la llei 6/2012 de 9 de març de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.

9. Ordenar a la Policia Local que no presti suport a la policia judicial en el desnonament de les persones que fan de Caldes de Montbui la seva residència habitual.

10. Per exercir pressió i evitar possibles desnonaments operar preferentment amb aquelles entitats bancàries que no promoguin desnonaments de la residència habitual de persones empadronades en aquest municipi. Aquest cessament d'operacions es realitzarà de forma immediata per aquells productes bancaris no subjectes a cap tipus de penalització per rescissió contractual.

11. Donar trasllat d'aquests acords a la Comissió d'Habitatge del Congrés dels Diputats, als diferents grups parlamentaris, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a l'Associació Espanyola de la Banca AEB, a la CECA (Confederació Española de Cajas de Ahorro) i al jutge degà de Granollers. A nivell local notificar aquest acord al cap de la Policia Local, al Jutge de Pau i als directors/es de les entitats bancàries que disposen d'oficines a Caldes de Montbui.

 

 

Darrera actualització: 2.05.2013 | 18:37