Commemoració dels 100 anys del naixement de Sebastià Badia

Dimecres, 13 de gener de 2016

Caldes commemora el centenari del naixement de Badia amb una conferència sobre l'artista, el 20 de gener, a la Sala de Plens, amb Bernat Puigdollers

El 20 de gener es commemora el centenari del naixement de l'artista calderí i fill predilecte de Caldes de Montbui, Sebastià Badia. Per commemorar l'efemèride, l'Ajuntament organitza la conferència «Centenari Badia. Cent anys del naixement d'en Sebastià Badia, fill predilecte de la vila de Caldes de Montbui», el mateix 20 de gener, a les 20 h, a la Sala de Plens. L'acte estarà presidit per l'alcalde, Jordi Solé, i anirà a càrrec de Bernat Puigdollers, historiador i crític d'art, col·laborador de la revista Bonart i de la Fundació Arranz Bravo i membre de l'equip del TallerBDN i de la Casa Taller Tomàs Bel.

Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 – 2009)
L'artista calderí, destacat per la seva obra pictòrica i escultòrica, va ser un dels deixebles més remarcables de Manolo Hugué. D'entre els premis aconseguits, destaquen el Premi Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Diputació de Barcelona amb mèrit artístic i la tercera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Badia va ser nomenat Fill predilecte de Caldes de Montbui l'any 2009, mesos abans de la seva mort, i la seva obra va ser donada al municipi per la família, l'any 2013, per tal que el Museu Thermalia fos la màxima autoritat en la feina de divulgació de la creativitat i la figura de l'artista. Cal afegir que Sebastià Badia ja havia donat en vida altres obres al poble de Caldes de Montbui, entre elles la peça escultòrica l'Harmonia, feta expressament per ser regalada a la vila. L'Harmonia, des de llavors, és l'obra que dóna la benvinguda als visitants del Museu Thermalia.

Entre altres accions, destaca la publicació del llibre Sebastià Badia i Cerdà, editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui l'any 2009, on es fa un recorregut exhaustiu per la seva trajectòria pictòrica i escultòrica. El llibre recull i cataloga l'obra de Sebastià Badia amb l'objectiu de trobar una font comuna i fidedigna sobre la seva trajectòria artística. És, per tant, una obra de divulgació sobre una figura importantíssima dins l'art contemporani català. Els texts els signen Albert Mercadé i Ramon Vilanova i les fotografies són de Jordi Serra, fetes especialment per a l'edició del llibre.

Totes les accions a l'entorn del reconeixement de l'artista calderí han comptat amb la família i amb la Comissió Sebastià Badia.

Obra més significativa
L'obra més important signada per l'escultor és el Retaule que podem veure visitant l'Església de Sant Esteve, a Granollers (Barcelona). Aquesta obra gegantina fa 25 metres de llarg i compta amb 51 figures que superen les mides naturals. A Sebastià Badia se li va encarregar la construcció del retaule l'any 1955 i el va lliurar acabat l'any 1966.

Precisament l'any 1955 va ser un dels més importants per a l'artista. La seva obra Hivern va fer que la Generalitat de Catalunya el nomenés Premi Sant Jordi. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona li va lliurar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic.

Una altra obra que cal mencionar si es parla del Badia escultor és el Crist davant la creu que es troba a l'Església arxiprestal de Castelló d'Empúries (Girona). La importància d'aquesta peça de fusta que mesura 240 cm rau en què va ser la primera talla de fusta gegantina feta per l'escultor quan només tenia 24 anys.

Per la resta, Badia ha estat un artista prolífic i d'una serena genialitat en les seves creacions que l'ha portat a exposar arreu de l'Estat i del món. Té obres al MACBA; al Museu de Arte Contemporàneo, de Madrid; de Granollers; de Vilabertran, de Girona i de Caldes de Montbui.

També ha participat en exposicions col•lectives de Barcelona, Madrid, La Havana, Grenoble, Lió i París, entre altres. Ha fet exposicions individuals a Barcelona, Girona i París, també entre altres.

A més té obres a altres esglésies i llocs públics, com a les esglésies del Pi, de Barcelona; de Figueres, de Girona; de Caldes de Montbui i de Sant Sebastià de Montmajor. Altes obres a espais públics són el Monument al Bomber (Barcelona), la Font dels Catalans (Sant Sebastià) i Maternitat, als Jardins Verdaguer de Montjuïc (Barcelona). Altres ciutats que tenen escultures seves als carrers són La Pobla de Segur (Lleida), Sabadell, Bellaterra i Caldes de Montbui (Barcelona).

Biografia
Caldes de Montbui, 1916 - 2009. En la història de l'escultura moderna catalana, ocupa un espai distingit entre els artistes que, després de la Guerra Civil donaren continuïtat a la brillant escola d'escultura clàssica sorgida a la llum del període noucentista (1930-1936).

Badia fou el deixeble més fidel de Manolo Hugué, testimoni avantatjat durant els últims setze anys de vida del gran escultor.

Quan esclatà la Guerra, Sebastià Badia tenia vint anys, aquesta circumstància obligà a l'artista a interrompre la formació escultòrica i a prosseguir la seva trajectòria artística en solitari. Un cop finalitzada la Guerra, l'artista va iniciar-se en el camí de l'estatuària religiosa, la seva primera obra fou el Crist de Castelló d'Empúries.

Arran de l'èxit d'aquest Crist, l'any 1943, Badia va fer la seva primera exposició individual a Barcelona, l'esdeveniment fou presentat per Manolo Hugué.

En aquesta època, Sebastià encara rebia una gran influència de l'estil de Manolo tot i apuntar cap a un estil més personal, no va ser fins la mort de Manolo l'any 1945, que l'escultura de Badia no va esdevenir radicalment diferent, dirigint-se cap a una escultura més freda, més volumètrica i arquitectònica, menys plàcida i naturalista.

En aquest moment, Badia va començar a gaudir d'un període de plenitud, doncs rebé nombrosos encàrrecs i el reconeixement institucional. En el context dels anys posteriors a la Guerra Civil, en que el poder eclesiàstic, reeixit, necessita reconstruir bona part dels seus temples, Badia es va erigir com un escultor d'obres religioses molt valorat a les comarques de Barcelona, fent diverses intervencions a Barcelona, Granollers, Caldes de Montbui o Mollet del Vallés.

El 1953 el Museu d'Art Modern de Barcelona (l'actual MNAC) adquireix Les xafarderes, premiada a l'Exposició Municipal de Primavera de Barcelona. Seria el primer d'una sèrie de premis que li anirien arribant en el transcurs d'aquella dècada, tant a Catalunya, com a nivell internacional.

Fou també en aquest moment, quan li encarregaren l'ambiciós projecte de crear el retaule de Sant Esteve de l'església parroquial de Granollers, obra cabdal en la seva trajectòria, que el mantingué ocupat durant onze anys de la seva vida.

Al llarg de la seva carrera, Badia representarà constantment la bellesa femenina, els oficis i les tradicions i en general, la condició humana, en fusta, pedra d'Ulldecona, argila, bronze o fins i tot marfil.

Els darrers anys de la seva vida es va dedicar al paisatgisme pictòric, iniciat ja de ben jovenet, quan voltava pels afores del Mas Manolo tot esperant el seu mestre. Amb tècnica pacient i elaborada, Badia dotava les obres d'un cromatisme vivaç i una composició racional amb una fresca transparència gairebé impressionista.

Darrera actualització: 13.01.2016 | 12:14