El document del mes de maig de l'Arxiu Municipal: Reglament de creació del cos de bombers de Caldes de Montbui

Aquest maig, coincidint amb el 30è aniversari del Cos de Bombers Voluntaris de Caldes, l'Arxiu Municipal recupera el reglament de l'any 1908 que organitza als bombers de la vila

El Cos de Bombers Voluntaris de Caldes de Montbui celebra els 30 anys d'existència en tant que companyia adscrita al servei que actualment depèn de la Generalitat de Catalunya. En homenatge a les persones que al llarg del temps han vetllat per la seguretat de la vila i els seus entorns, l'Arxiu Municipal dedica el document del mes de maig al reglament segons el qual es va organitzar per primera vegada al segle XX una companyia de bombers a Caldes de Montbui, quan aquests cossos encara depenien dels ajuntaments.

Als anys 80, la Generalitat va assumir aquesta competència i les organitzacions municipals van desaparèixer. Tot i així, en paral•lel a la professionalització dels bombers de la Generalitat van començar a aparèixer organitzacions voluntàries, com ara els Bombers Voluntaris de Caldes de Montbui.

La companyia de bombers de Caldes de Montbui. 1908
El projecte de creació de la companyia de bombers del municipi data del 8 de febrer de 1908. El Reglament consta de VII títols i 52 articles, en els quals s'especifica la composició i el funcionament del cos.

La companyia de bombers de Caldes de Montbui depenia del cos municipal i es composava de: un inspector honorari facultatiu, un cap primer i un cap segon, un metge (que era el municipal), tres capatassos, un corneta, un maquinista i quinze individus que eren nomenats per l'Ajuntament i ratificats per l'alcalde. Els homes que ingressaven a la companyia havien de ser majors de divuit anys i no passar de cinquanta, preferentment paletes, fusters i serrallers. A més, havien de saber llegir i escriure, condició indispensable per obtenir un càrrec.

El jornal dels bombers estava establert en 4 pessetes i es prorratejava per hores si s'esqueia, tanmateix existien diferents jornals depenent del tipus de servei realitzat.

Els bombers disposaven d'uniforme i de placa identificativa que havien de portar sempre a sobre i s'havien de col•locar al braç esquerra en cas d'incendi. L'uniforme era obligatori si l'incendi es produïa de nit. En el cas que el foc es declarés de dia tenien la possibilitat d'anar vestits de carrer per poder arribar el més aviat possible des d'allà on fossin.

El ple de l'ajuntament va aprovar l'onze de febrer de 1908 el Reglament per a la creació del cos de bombers de Caldes de Montbui.

Font: Arxiu Municipal de Caldes de Montbui (AMCMO). Fons: Ajuntament de Caldes de Montbui

Podeu veure l'original a l'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui, secció Arxiu Històric, tots els dimecres de 10 h a 13:30 h al c. Sta. Teresa, 3-5 (edifici de la Biblioteca).

Breu resum de l'evolució dels bombers a Catalunya
(Font: Generalitat de Catalunya)

Les organitzacions estructurades de serveis contra incendis o organitzacions de bombers van començar a sorgir a Catalunya al llarg del segle XIX, ara fa 150 anys, lligades al desenvolupament urbanístic i industrial i també a la història de les institucions de Catalunya.

Aquestes primeres companyies de bombers sovint depenien de la iniciativa privada, a través de mútues i societats asseguradores contra incendis.

Més tard van passar a dependre dels ajuntaments i en alguns casos de les diputacions provincials. Amb la recuperació de les institucions democràtiques i l'estatut de 1979, la Generalitat en va assumir les competències.

L'any 1980 es va produir el traspàs de serveis de les diputacions provincials a la Generalitat i es va establir una xarxa de parcs de bombers per donar cobertura a tot Catalunya i per treballar en la prevenció i en la reacció per tal d'assegurar més seguretat en tots els àmbits. Bombers de Catalunya va néixer l'agost de 1982 i actualment l'integren uns 5.000 efectius entre funcionaris i voluntaris.

Caldes de Montbui és un dels municipis que, des de fa 30 anys, compta amb un parc de Bombers Voluntaris.