El Museu Thermalia de Caldes de Montbui acull l'exposició: "Arranz - Bravo, recorregut per la passió. Pintura, escultura i gravat". Exposició itinerant (2009 - 2010)

Dilluns, 25 de gener de 2010

Del 24 de gener al 28 de febrer de 2010, el Museu de Caldes de Montbui acull l'exposició itinerant "Arranz - Bravo, recorregut per la passió. Pintura, escultura i gravat", organitzada per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament d'Hospitalet del Llobregat i la Fundació Arranz - Bravo.

 

L'exposició va ser inaugurada diumenge 24 de gener, amb la participació de l'artista, qui va expressar la seva satisfacció per poder mostrar els seus treballs a Catalunya, la seva terra. L'acte inaugural va estar presidit per Josep Gaspar, regidor de Cultura i Patrimoni.

 

El contingut de l'exposició allotjada a la Sala Sebastià Badia del Museu, consisteix en 29 obres: una pintura a l'oli, 2 escultures de bronze i 26 gravats. Aquestes obres varen ser realitzades entre 1988 i 2008, procedents del fons de la Fundació Arranz-Bravo. La mostra també inclou un audiovisual i un espai de documentació.

 

Arranz - Bravo, nascut a Barcelona l'any 1941, va formar part de les mítiques galeries Sala Gaspar de Barcelona, Fernando Vijande de Madrid i la Galería Cadaqués de Lanfranco Bombelli el 1966, 1971 i 1973 respectivament, fins la desaparició d'aquestes.

 

Ha exposat a la majoria de capitals europees i als Estats Units és representat per Franklin Bowles Galleries de Nova York i San Francisco, que difonen la seva obra a escala mundial des de 1989. També ha representat a Espanya a la Biennal de Venècia de 1980, i a Catalunya durant l'Exposició Mundial de Sevilla l'any 1992.

 

Cal citar, també, les exposicions antològiques al Palau Robert de Barcelona, Paço Imperial de Río de Janeiro, Museo de Arte Moderno de Sâo Paulo, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, Fontana d'Or de Girona, Fundació Caixa Manresa de Manresa, i a l'Edifici Miramar de Sitges, així com, en diverses ocasions, al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, dins el recinte de la qual, s'obrirà la Fundació Arranz-Bravo durant el 2009.

 

Museu Thermalia.

Plaça de la Font del Lleó, 20.

08140 Caldes de Montbui. Tel. 938 654 140.

Horari: de dimarts a dissabte de 10h a 14h i de 16h a 19h.

Diumenges i festius de 10h a 14h. Dilluns tancat. A/e: thermalia@caldesdemontbui.cat. www.thermalia.cat

 

Visita comentada sense concertació prèvia. Dimarts 2 de febrer, a les 19.30 h. Diumenge 21 de febrer, a les 12 h.

 

Visites comentades i tallers experimentals per a grups. Cal concertar dia i hora.

 

Altres materials d'interès elaborat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona

 

Text del catàleg
La ruptura social, ideològica i cultural que tingué lloc a Catalunya, i arreu d'occident, al final dels anys seixanta es manifestà en el terreny artístic en una important crisi de les arts plàstiques i de les seves disciplines tradicionals: la pintura, l'escultura, el gravat i el dibuix. Molts artistes abandonaren els pinzells i la soferta pràctica artística més ancestral, en benefici de les arts del concepte (el vídeo, la instal•lació, l'art pobre, l'art estructural), un moviment fonamentat en la iconoclàstia i la desmaterialització de l'objecte artístic, que ha marcat la pauta de les arts d'avantguarda -fins i tot la més oficialesca- fins els nostres dies. Però al costat de la rebel•lió conceptual, sorgiren un grup d'artistes que no deixaren estroncar la important tradició plàstica forjada a casa nostra per artistes com Pablo Picasso, Joan Miró o Antoni Tàpies, en les més altes cotes d'art internacional. Arranz-Bravo s'erigeix com un dels creadors d'aquella generació que millor ha sabut perpetrar, d'una manera renovada i personal, aquella tradició pictòrica, gràfica i escultòrica, amb la particularitat que el seu doll creatiu ha seguit avançant sense interrupció fins als nostres dies, i ha resistit a les modes erràtiques de la postmodernitat. Si a aquest fet li sumem que la seva obra no sempre ha estat valorada per les institucions que li pertoquen i que una part substancial de la seva darrera producció artística ha estat difosa a l'estranger, es fa avui més necessària que mai una exposició antològica de la darrera obra d'Eduard Arranz-Bravo, com a far il•luminador de les noves generacions d'artistes que a les portes del nou mil•leni prossegueixen amb tenacitat el cultiu de les arts plàstiques.

 

L'obra d'art moderna es defineix en funció de l'obsessió de l'artista: sense la seva obstinació visceral i folla a la caça de formes i sentiments ignots, no hi ha lloc per al prodigi artístic. La fixació que ha ocupat majorment el pensament artístic d'Arranz-Bravo és la representació de la figura humana en la seva complexitat existencial com a ésser humà. De fet, la seva obra apareix a mitjan anys seixanta en un moment en què a Europa, passats uns anys de zel informalista, es recupera la figuració en els terrenys de la pintura i l'escultura. Artistes com Bacon, Picasso, Freud, Saura, i pocs anys abans Giaccometti o Dubuffet, coincideixen en la recuperació de l'home com a centre de representació pictòrica. El nou antropoformisme presentarà l'home en un tall fragmentat, esquinçat, visceral, orgànic, en lloc d'unitari, pur, harmònic, propi de l'humanisme renaixentista, tal com pertoca en una societat desubicada i al mateix temps alliberada, després dels estralls de la Segona Guerra Mundial.

 

Aquesta visió de l'home ha estat representada magistralment per Arranz-Bravo des del seu debut artístic, a la Sala Gaspar, amb només vint-i-quatre anys, al costat de Bartolozzi, Llimós i Gerard Sala. La seva qualitat pictòrica i el seu compromís amb els nous corrents artístics el portaren a enriquir cromàticament la seva obra i a situar-se com un dels estendards plàstics de la generació del 68, amb el seus cèlebres happenings pictòrics a Vallvidrera o les ditiràmbiques pintures murals com la fàbrica Tipel de Parets, que pintà conjuntament amb Bartolozzi. Els anys setanta i vuitanta estan marcats per un gir més introspectiu, primer des de l'estudi a Vespella (Tarragona) i en un segon moment a Cadaqués. Cada nou entorn, viscut amb intensitat i fervor creatiu, afegeix noves perspectives i enfocaments a la representació visceral de l'ésser humà. Amb els anys el seu tractament ha esdevingut més madur i profund, en tots els àmbits formals: el cromàtic, l'estructural, el dibuixístic, el volumètric, però especialment en el simbòlic: apareixen noves formes (ulls, mans, creus) amb les quals transcendir la realitat i apropar-la més vivaçment a l'home. Aquesta saviesa artística és la que veiem desenvolupada a partir del seu retorn a Vallvidrera al principi de la dècada dels noranta, quan va inaugurar un període feliç i fèrtil que s'estén, sense interrupció, fins als nostres dies.

 

La primera obra que trobem a l'exposició, de la sèrie Casa, de 1988, testimonia aquest nou gir més madur i serè que emprendrà a partir del final de la dècada dels vuitanta. Si fins llavors predominaven fragmentacions i les deformitats centrades en la superfície del cos, ara és l'ànima de l'home on se centra l'interès de l'artista. L'home que havia estat cos fragmentat ara es transforma o dialoga amb símbols com la creu, com testimonien Casa 9 (1988) o El ciclista sentimental II (1990). Però no una creu d'ascendència religiosa sinó vestida d'una lectura plenament antropomòrfica: la mateixa creu que, fent un esforç d'abstracció, recorre les línies directrius del cos humà. Un altre símbol que apareix reiteradament en aquesta nova etapa és la mà, representada magistralment en L'estigma de pintor (1992). La mà entesa no només com a expressió màxima del creador, sinó també com a signe plàstic que vincula l'artista a una tradició iconogràfica, primitiva i genuïna, la mateixa que l'uneix amb el pintor d'Altamira, el mestre de Taüll o amb els frescs de Giotto.

 

La internacionalitat del seu art l'ha portat en les darreres dues dècades a exposar i viatjar per diferents ciutats i cultures com Nova York, San Francisco, Bonn, Birmingham, Sevilla, Rio de Janeiro, i aquest factor repercutirà en el seu art, en el qual distingim una reflexió més cultural i idiosincràtica de l'home. Aquest és l'esperit que es desprèn de la sèrie Latino, de 1995, des de la qual el pintor reflexiona sobre el seus orígens, llatins mediterranis, cosmopolites. La terra de l'harmonia, del pensament i de la cultura. Arranz-Bravo interpreta així Europa (1991), servint-se del color blau, el color de la mediterraneïtat, el mateix amb el qual tant havia fruït durant la seva etapa de Cadaqués, que contrasta amb els trets cromàtics i simbòlics dels altres continents: més directes i primitius (Àfrica, Oceania) o sublimats (Àsia).

 

Els darrers anys d'Arranz-Bravo a Vallvidrera, són els més plàcids i serens. Al seu estudi, situat en un espai natural en mig del parc natural de Vallvidrera, el pintor ha adquirit una relació més essencial amb els elements naturals que l'envolten. Així els temes que sobresurten de l'última producció, especialment en la disciplina del gravat, estan destinats a reflexionar sobre la relació profunda existent entre l'home i la naturalesa. Tan aviat trobem un elogi dels elements primordials de la natura (aire, terra, foc, aigua) (2002), com una reflexió pictòrica sobre l'Espai circumdant (2004), o una sèrie dedicada, únicament, a la Llum (2007). El domini de la tècnica és d'una maduresa creixent i són paleses les qualitats pictòriques que ara és capaç d'aplicar al gravat: reflexos, clarobscurs, veladures, sobrietat estructural. El domini de diferents tècniques artístiques, com el gravat i també l'escultura, li ha permès diluir les fronteres entre les disciplines i entendre, així, l'art com un únic ens creatiu. Per això, no hem d'entendre l'obra d'Arranz-Bravo com una obra unidimensional, sinó densa, i pluridisciplinar. Aquesta característica oberta a altres mitjans és el que li ha permès endegar obres de caire simbòlic i monumental, tal com recentment ha fet amb la creació del Pont de la Llibertat a l'Hospitalet de Llobregat. D'aquesta manera Arranz-Bravo recull el testimoni dels grans mestres plàstics del segle XX i aconsegueix fer-se amb la que és, en darrera instància, l'aspiració ulterior de tot artista modern i compromès: aconseguir que el seu art faci de pont civilitzador entre la cultura i la societat.
Albert Mercadé

 

Text del fullet
L'exposició Arranz-Bravo. Recorregut per la passió engloba un selecció d'obra gràfica, escultòrica i pictòrica cedida per l'artista a la Fundació Arranz-Bravo. En els seus aiguaforts, litografies, escultures o olis trobem expressada l'essència de la seva creació artística, la que conforma l'experiència íntima i existencial de l'home amb el seu entorn. Aquesta visió antropomòrfica del món ha portat l'artista a apropar-se a l'home des d'una multiplicitat de punts de vista artístics: orgànic, cromàtic, natural, simbòlic i humanístic. Al mateix temps, la seva frenètica i alhora responsable inquietud creativa, el seu respecte a la tradició artística, no li permeten entendre l'art com un conjunt de tècniques fragmentades, sinó totes elles enteses unitàriament, com a mitjà que li permeti enriquir el seu doll plàstic. Així, l'artista no desestima la lliçó que llegaren els grans artistes peninsulars del segle xx, Joan Miró, Pablo Picasso, Antonio Saura o Eduardo Chillida, i se serveix dels suports artístics no pictòrics i nobles com l'aiguafort, la litografia o l'escultura. Aquestes disciplines artístiques humanitzen l'obra d'art davant la fredor tecnocràtica, conciliant la comunicació plàstica amb la força primitiva de l'empremta humana. Així, el respecte a la tradició noble de l'art és el que dóna legitimitat a l'artista per emprendre l'acte creatiu des d'una actitud singular, lliure i, sobretot, afirmativa.

 

Obres

1. Casa 1 | Sèrie La Casa, 1988
Litografia, 56 x 76 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per La Polígrafa, Barcelona)

 

2. Casa 5 | Sèrie La Casa, 1988
Litografia, 56 x 76 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per La Polígrafa, Barcelona)

 

3. Casa 9 | Sèrie La Casa, 1988
Litografia, 56 x 76 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per La Polígrafa, Barcelona)

 

4. La font del cor, 1988
Bronze, 27 x 34 x 19 cm
Edició P/A

 

5. Ciclista sentimental I | Sèrie Ciclista sentimental, 1990
Litografia, 45 x 66 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Art-Casanovas S.L., València)

 

6. Ciclista sentimental II | Sèrie Ciclista sentimental, 1990
Litografia, 45 x 66 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Art-Casanovas S.L., València)

 

7. Cicilsta sentimental III | Sèrie Ciclista sentimental, 1990
Litografia, 45 x 66 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Art-Casanovas S.L., València)

 

8. Ciclista sentimental, 1990
Bronze, 24 x 28,5 x 9 cm
Edició P/A

 

9. Europa | Sèrie Continents, 1991
Aiguafort i resina, 76 x 57 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

10. Amèrica | Sèrie Continents, 1991
Aiguafort i resina, 76 x 57 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

11. Àfrica | Sèrie Continents, 1991
Aiguafort i resina, 76 x 57 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

12. Oceania | Sèrie Continents,1991
Aiguafort i resina, 76 x 57 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

13. Àsia | Sèrie Continents, 1991
Aiguafort i resina, 76 x 57 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

14. L'estigma de pintor, 1992
Aiguafort i resina, 68 x 138 cm
Edició de 35 exemplars numerats i firmats
(Editat per Edicions Bertó, Barcelona)

 

15. Transparent I | Sèrie Transparent, 1995
Litografia, 60 x 42 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Maragall Edicions, Barcelona)

 

16. Transparent II | Sèrie Transparent, 1995
Litografia, 60 x 42 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Maragall Edicions, Barcelona)

 

17. Transparent III | Sèrie Transparent, 1995
Litografia, 60 x 42 cm
Edició de 99 exemplars numerats i firmats
(Editat per Maragall Edicions, Barcelona)

 

18. Latina I, 1995
Oli sobre tela, 92 x 73 cm

19. Aire | Sèrie Elementos, 2002
Serigrafia i relleu, 56 x 40 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

20. Fuego | Sèrie Elementos, 2002
Serigrafia i relleu, 56 x 40 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

21. Agua | Sèrie Elementos, 2002
Serigrafia i relleu, 56 x 40 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

22. Tierra | Sèrie Elementos, 2002
Serigrafia i relleu, 56 x 40 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

23. Espacio | Sèrie Las latitudes del pintor, 2003

Aiguafort i resina, 75 x 56 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

24. Forma | Sèrie Las latitudes del pintor, 2003
Aiguafort i resina, 75 x 56 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

25. Luz | Sèrie Las latitudes del pintor, 2003
Aiguafort i resina, 75 x 56 cm
Edició de 75 exemplars numerats i firmats
(Editat per Arte y Naturaleza, Madrid)

 

26. Llum blava | Sèrie Llum, 2007
Litografia, 60 x 45 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats

 

27. Llum vermella | Sèrie Llum, 2007
Litografia, 60 x 45 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats

 

28. Llum verda | Sèrie Llum, 2007
Litografia, 60 x 45 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats

 

29. De bon matí, 2008
Litografia, 70 x 50 cm
Edició de 50 exemplars numerats i firmats

Darrera actualització: 5.03.2013 | 11:29