Els Diables envaeixen el Museu Thermalia

Representants de l'Ajuntament, el Museu, el Ball de Diables i la Comissió de l'exposició van inaugurar el passat divendres la mostra titulada “L'Escaldàrium”, instal·lada a la Sala Sebastià Badia des d'aquest octubre i fins al gener de l'any que ve.

Les parets de la Sala, habitualment blanques, s'han convertit en un fons negre d'on sorgeixen les imatges infernals de la festa. Hi ha fotografies d'espurnes, de les cares de les bruixes, de ruixades de foc i ruixades d'aigua, d'instruments i de gent embogida per l'energia diablera que cada segon dissabte de juliol s'acumula a la plaça de la Font del Lleó.

Sona música, la música de l'Escaldàrium com mai s'ha sentit, amb músics i instruments que res tenen a veure amb la interpretació habitual de les 9 danses.

I hi ha il·lustracions a mida real dels personatges de la llegenda que sembla que d'un moment a l'altre hagin de saltar de les parets.

L'exposició, com la festa de la qual parla, és un espectacle.

Crèdits
Per ensenyar al món l'acurada filigrana de llegenda, posada en escena i creació artística i musical que és l'Escaldàrium, una comissió formada pel museu i l'entitat ha treballat en una original descripció de les danses que el componen.

Els vídeos amb músics tocant les danses en espais inversemblants amb instruments peculiars han estat enregistrats per Helena Pielias. Les il·lustracions dels personatges de la llegenda són de Berta Mayol. Els textos són de Magda Creus. I El disseny gràfic és de Pep Gaspar. Formen part de la comissió també Quim Dasquens, Anna Monleon, directora del Museu, i Ramon Solé, compositor de la música de l'Escaldàrium.

Les danses
Com l'exposició, la festa gira a l'entorn de 9 danses que configuren les 9 parts del gran espectacle que té lloc a la plaça de la Font del Lleó cada segon dissabte de juliol: Termaliot, El salt de les bruixes, Primera tempesta, Invocació, El bram de la Quimera, Segona tempesta, El Ceptre de foc, Tercera tempesta i Orgia d'Aigua i Foc.

La música
Recordeu que aquesta festa és singular per moltes coses, però sobretot perquè la seva música és el fruit de composicions originals que van anar evolucionant des de l'any 1994 i que l'any 2000 van quedar enregistrades en un CD. L'estil combina sons tradicionals mediterranis i celtes amb arranjaments simfònics i de rock elèctric. L'autor és el músic calderí Ramon Solé, cofundador del Ball de Diables.