Es troben restes d'una de les muralles medievals més antigues de Catalunya a Caldes de Montbui

L'any 2005 van començar unes obres a un habitatge situat a la cantonada situada entre els carrers de Vic i d'Escanyacans de Caldes de Montbui. Aquestes actuacions van permetre documentar l'existència de restes d'una muralla medieval. Les obres van continuar sota la supervisió d'arqueòlegs de l'empresa ATICS i aquest dijous al matí s'han presentat als mitjans de comunicació.

L'arqueòleg responsable de l'obra, Lluís Juan, ha explicat la naturalesa de la troballa afirmant que "les restes corresponen a l'antic cinturó de muralles que envoltaven Caldes a l'època medieval" i ha afegit que "podríem estar parlant d'una de les muralles més antigues de Catalunya ja que un document la situa a l'any 1102".

El regidor de Patrimoni, Pep Gaspar, ha dit que, tot i ser una troballa esperada, "ha estat una sorpresa conèixer l'alçada i l'estat de conservació de la muralla". Gaspar ha destacat també que "aquesta troballa encara enriqueix més el patrimoni de Caldes i ens ha de servir a tots plegats per entendre la importància d'aquestes restes i de la seva conservació". En aquest sentit, el regidor ha volgut agrair públicament la sensibilitat del promotor de l'obra amb el que s'està negociant la millor manera de conservar i divulgar la troballa incloent-la, fins i tot, en les visites guiades de Thermalia.

Aquestes restes de la muralla medieval són un bé cultural d'interès nacional i es sumen així a d'altres monuments arquitectònics de Caldes d'aquestes característiques com les termes romanes i la torre de la presó.

La troballa
Les restes documentades al núm. 41 del carrer de Vic / núm. 2 del carrer d'Escanyacans de Caldes de Montbui es corresponen amb diversos panys de l'antic cinturó de muralles que va protegir la vila de Caldes de Montbui. L'estructura va quedar amagada al ser aprofitada com a paret de l'edifici, la qual cosa ha permès la seva conservació fins al dia d'avui.

El pany documentat presenta una banqueta feta de pedra, d'uns 2,50 metres d'alçada i 1,5 metres d'amplada, sobre el qual es va anar bastint un cos de tapial que va permetre arribar a una alçada mínima de 6 metres (que és el màxim que s'ha pogut documentar en aquesta intervenció).

L'existència de la muralla ja es coneixia en aquest sector de la vila, ja que part de la fonamentació era visible al soterrani de l'edifici, però s'ignorava l'extensió en alçada del mur que superava els 6 metres i arribava fins al terrat de l'immoble.

Ja es coneixia el traçat de tot el perímetre emmirallat que coincideix amb el cas històric de la vila, però fins ara no s'havien localitzat restes tan ben conservades com aquestes que, a més, permetran realitzar un estudi acurat sobre les tècniques constructives que s'hi van emprar.

Segons l'historiador local E. Moreu-Rei, la primera menció que trobem sobre aquesta obra defensiva a Caldes provindria d'un document conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic i datat cap a l'any 1102. Si tenim en compte que altres viles del Vallès, com ara Granollers o Terrassa, no semblen tenir muralles fins ben entrat el S. XIII, estaríem en condicions de parlar d'una de les muralles medievals més antigues de Catalunya, al menys pel que fa a les referències de les fonts escrites. Des del punt de vista arqueològic, no s'ha trobat cap element ceràmic que permeti confirmar una data tan primerenca ja que nomé s'ha pogut situar cronològicament una reparació realitzada a la part superior del cos de tapial dins del qual s'ha trobat un fragment de la ceràmica decorada del tipus verd i manganès pròpia del segle XIV.