Guillem Bas cedeix a l'Arxiu Municipal 247 plaques de vidre dels anys 1920-1930

El Sr. Guillem Bas i Borrell va expressar a l'Ajuntament de Caldes de Montbui la voluntat de cedir a l'Arxiu Municipal un total un total de 247 plaques de vidre (240 de les quals són vidres estereoscòpics), datades els anys 1920 - 1930. La temàtica de les imatges és paisatgística, de la vila i del terme municipal de Caldes, i també familiar, i van ser realitzades pel seu oncle Joquim Martí i Rodés.

Dimecres al matí a l'Arxiu Històric de Caldes es va fer l'acte de signatura del conveni de donació d'aquestes peces a l'Ajuntament de Caldes de Montbui amb la presència de l'alcalde Jordi Solé, el primer tinent d'alcalde Josep Maria Tarruell i el Sr. Guillem Bas. Bas va explicar que "el meu oncle va néixer l'any 1989 i als anys 30 li agradava molt fer fotografies i va fer aquestes peces".

D'altra banda, Tarruell va parlar de l'especial interès que té l'Ajuntament, a través de l'Arxiu Municipal, en la recuperació i difusió del patrimoni documental i en el foment de la recerca de la història de la vila, en qualsevol de les seves vessants i èpoques. El regidor va afirmar que "és un honor rebre aquesta donació que ens donarà a conèixer més la història de Caldes i ens permetrà veure com era la vila als anys 1920 i 1930".

Per últim, l'alcalde va reiterar l'agraïment del govern municipal al Sr. Bas per la donació i va dir que "amb aquesta donació rebrem un patrimoni gràfic important de la nostra història perquè és important poder veure com era el poble fa anys. A més, les peces tenen un valor històric per als calderins i també tenen un valor tecnològic".

El conveni entre l'Ajuntament de Caldes de Montbui i el Sr. Guillem Bas i Borrell es realitza per a la cessió, custòdia, conservació, tractament arxivístic i difusió, del fons documental fotogràfic esmentat.

Les imatges, que es custodiaran a l'Arxiu Municipal, estaran disponibles per a la consulta a partir del proper mes de desembre, un cop s'hagin realitzat els tractaments oportuns per a fer-les accessibles al públic. Es preveu també que a finals d'anys es faci una exposició basada en aquestes peces.

Què són vidres estereoscòpics o fotografia estereoscòpica?
Molt poc temps després d'haver-se fet públic l'invent de la fotografia, el 1839, van començar les investigacions per aconseguir imatges en relleu. Durant la segona meitat del segle XIX va triomfar la fotografia estereoscòpica que consisteix en una presa doble de cada fotografia. Per obtenir l'efecte tridimensional cal prendre dos negatius simultàniament (un amb cada objectiu) que després s'hauran de positivar per contacte sobre una placa igual que l'original. Una vegada positivades i copiades en paper o vidre, les imatges eren contemplades en barraques de fira, amb música de gramòfons o orgues de maneta, a través d'uns visors especials, l'estereoscopi, amb dos objectius equivalents als de la càmera que els donaven una sensació tridimensional permetent apreciar la profunditat i el relleu. Aquesta moda, però, va decaure amb el sorgiment del cinema.

La fotografia estereoscòpica, altrament dita 3D, pretén transmetre la sensació de profunditat que tenim en la visió natural. Si prenem dues imatges amb la separació adequada i les mirem a través d'un visor que també ho sigui podrem gaudir d'aquesta profunditat.