L'11 de Setembre a Caldes de Montbui

Caldes de Montbui celebra la Diada Nacional amb l'acte institucional i les ofrenes el diumenge al matí, a les 11 h, a la pl. Onze de Setembre. I, a la tarda, continuen les activitats promogudes per la ciutadania

Actes amb motiu de la celebració de l'11 de Setembre a Caldes de Montbui

Plaça de l'11 de Setembre
11 h Pilar de la Senyera, a càrrec dels Castellers de Caldes de Montbui

11.15 h Acte institucional de l'Ajuntament de Caldes de Montbui, amb la Coral del Centre i la Coral Guisla

12 h Ofrenes i homenatges a càrrec de les entitats locals i la ciutadania

Plaça de la Font del Lleó
18 h Actuació dels Castellers de Caldes de Montbui i la Colla Jove de l'Hospitalet

19 h Ballada de sardanes amb l'Agrupació Sardanista Calderina i la Cobla Thermalenca

Sala Delger

18 h. Inauguració de l'exposició de ceràmica i pintura "Sis més ú", de Núria Viladrosa
(Oberta fins el 24 de setembre)

Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya

L'Onze de Setembre commemora 14 mesos de resistència al setge que va patir la ciutat de Barcelona a la fi de la Guerra de Successió per la corona hispànica i a mans de les tropes de Felip V de Castella.

L'11 de setembre de 1714 la ciutat es va haver de rendir, iniciant-se aquí la submissió de Catalunya a la monarquia castellana i perdent els catalans les estructures d'Estat i les institucions que havia anat configurant des de l'Edat Mitjana.

Actes commemoratius tradicionals
Per commemorar la Diada Nacional, les entitats ciutadanes i els partits polítics fan ofrenes florals, la majoria als monuments de Rafael Casanova. Alguns també fan ofrenes al Fossar de les Moreres, on van ser enterrats molts defensors de la ciutat de Barcelona morts durant el setge. També és habitual cantar l'himne "Els segadors", penjar senyeres als balcons i organitzar altres activitats relacionades amb la cultura i folklore català.

La Guerra de Successió
A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees (també a Anglaterra, l'aliada dels catalans) a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya.

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.

La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.