La Diputació lliura l'Estudi de formació permanent de Caldes de Montbui

L'estudi de necessitats de l'oferta formativa d'adults determina tres grans àmbits a desenvolupar dins Les Cases dels Mestres: coneixements de base, habilitats comunicatives i món laboral

Dimarts 22 de març s'han presentat a la població els resultats de l'Estudi de formació permanent de Caldes de Montbui, encarregat per la Diputació de Barcelona a petició de l'Ajuntament. Aquest estudi té per objectiu detectar les necessitats formatives de la població adulta del municipi per tal de definir el model de centre que ha de ser el nou equipament Les Cases dels Mestres. Va fer la presentació Pep Vidal, assessor i membre de l'equip redactor de l'estudi.

La segona part de la sessió, a càrrec de l'arquitecte Alexandre Mullor, va estar dedicada a la descoberta arquitectònica de l'edifici Les Cases dels Mestres, les obres del qual acaben aquesta setmana.

Aquest equipament acollirà tres grans àmbits d'usos socioculturals: un espai per a la gent gran, un espai de formació reglada i no reglada de caràcter permanent i de persones adultes i un espai per al desenvolupament de programes d'integració sociolaboral.

Per acabar de conèixer tot el projecte, la població està convidada a la jornada de portes obertes a l'equipament que tindrà lloc diumenge 27 de març, entre els 11 i les 14 h.

El model de centre
L'estudi presentat per Pep Vidal servirà perquè els diferents agents implicats en la formació per a adults del municipi elaborin un projecte de centre adequat i adaptat a les necessitats de la població calderina.

El document para atenció a diferents variables que els responsables d'aquest equipament hauran de tenir sempre presents, com ara les variacions demogràfiques (on es detecta una tendència a l'envelliment de la població), els canvis en el mercat de treball (on l'atur es manté al voltant del 15%) o l'existència de col•lectius amb demandes específiques.

En base a l'observació de la població, sorgeixen tres grans àmbits d'actuació per al centre:

En primer lloc, els coneixements de base. En aquest àmbit, l'estudi considera al nou centre ha d'actuar com un espai motor on, a més de generar una oferta, ha de saber anar a buscar als usuaris potencials i ha de saber actuar d'orientador cap a altres centres o formes d'estudi quan detecti demandes que Caldes no pot atendre. En aquest primer bloc, el principal interlocutor és l'Escola d'Adults.

En segon lloc, les habilitats comunicatives. Aquest bloc fa referència a l'aprenentatge del català, el castellà i l'ús de noves tecnologies, tres habilitats essencials per al desenvolupament social i laboral de la població. En aquest segon bloc, l'Oficina de Català és la principal interlocutora.

En tercer lloc, la formació al món laboral. En aquest aspecte, l'estudi recomana estar sempre pendent del tipus de demanda formativa que genera el mercat laboral i també de l'entorn (noves lleis que generin la necessitat de noves titulacions, atenció a les necessitats particulars de la vila turística, etc.). L'estudi també recomana una estreta relació amb altres interlocutors, com ara la UCIC, la Fundació Santa Susanna i altres amb qui es puguin crear sinèrgies en l'àmbit de la formació ocupacional. En aquest bloc pren especial protagonisme el Servei d'Ocupació de l'Ajuntament.

Finalment, l'estudi recomana un model d'organigrama en el que s'inclogui un observatori de necessitats format pels agents que puguin detectar necessitats formatives i en el que també aparegui un servei d'informació i orientació a l'usuari.

L'edifici
L'arquitecte Alexandre Mullor, responsable de l'obra Les Cases dels Mestres, va explicar els trets més singulars del projecte arquitectònic que s'aixeca al carrer de Font i Boet.

La primera idea de l'equip redactor va ser mantenir la vella estructura, però l'estat de l'edifici i les exigències d'espais imposades per les noves necessitats no ho van permetre. L'objectiu següent va ser construir un equipament amb el mateix esperit de senzillesa i dignitat que tenien les antigues cases dels mestres.

D'altra banda, l'edifici actual té tres alçades, però la part vista des de la plaça Catalunya s'aixeca fins posar-se a l'alçada de la Residència Santa Susanna, que en té quatre, per tal de crear una harmonia entre els dos edificis que s'aixequen a banda i banda del carrer de Font i Boet.

Un altra observació que cal afegir és que la porta d'entrada s'ha traslladat a la part de l'edifici que dóna a la plaça Catalunya. En aquest punt s'uneix l'espai públic de la plaça amb el pati interior que té l'edifici i es crea una zona on els espais a l'aire lliure de l'exterior i de l'interior s'enllacen.