L'Ajuntament de Caldes exposa una placa de carrer símbol de les dues cares de la història del país

La perseverança del vallesà Ramon Grivé en la seva lluita personal i individual contra les agressions a les llibertats i els drets d’aquest país va ser l’eix conductor de l’acte celebrat el passat divendres, a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Jordi Solé va presidir la inauguració de la placa de carrer que Grivé va arrencar d’una façana del carrer Major l’any 1979, quan la petjada de la dictadura franquista encara era massa present en l’espai públic, en el context polític i en el dia a dia dels catalans i les catalanes. A la placa es llegia Jose Antonio, perquè durant el franquisme va ser el nom de l’actual carrer Major. En despenjar-la, Grivé va descobrir que a l’altra cara, a la cara noble de la peça de marbre, es llegia “Avinguda de Santiago Rusiñol”, home per qual al va ser feta la placa original quan el govern republicà anterior a la dictadura va voler homenatjar l’artista català. Rusiñol havia estat el nom de l’actual carrer de Santa Teresa.

Aquesta peripècia històrica i personal va cloure el passat divendres, quan l’Ajuntament va descobrir l’escultura en què s’ha convertit aquesta placa de carrer, ara museïtzada per tal de deixar constància d’aquesta agressió contra la cultura catalana i, alhora, d’aquesta lluita anònima pel restabliment democràtic i de les llibertats de persones com Ramon Grivé.

En nom del consistori, l’alcalde va agrair el posicionament i la constància de Grivé a favor del país, la intermediació de Josep Mas, periodista vallesà que va posar en contacte totes les parts, i la generosa aportació de Vicenç Viaplana, l’artista que de manera desinteressada ha fet el disseny de l’escultura.

Trobareu la placa a la planta baixa de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, a partir d’aquesta setmana.

Reflexions sobre la memòria històrica
A continuació de la descoberta de la placa, l’acte va seguir amb una conferència a càrrec de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, qui va dedicar la seva intervenció als records que el territori i els catalans mantenen sobre els anys de guerra i dictadura. Solé va fer un hàbil recorregut sobre fets traumàtics per al país i per a moltes persones mantenint en tot moment una de les seves premisses professionals: respectar la memòria històrica és respectar la memòria de tothom. Les seves frases i els records expressats per alguns dels assistents encara ressonen a la Sala de Plens, un espai que va ser honrat el passat divendres per la presència de grans persones que sense necessitar grans honors construeixen una Catalunya cada vegada millor.

La inscripció feta a l’escultura

*Dues cares de la història del país
Aquesta placa de carrer de perfil doble mostra en una sola peça de marbre la cara i la creu de la història del país. Va ser arrencada, just a les acaballes del franquisme, d’una casa que s’enderrocava a Caldes de Montbui.

En una banda s’hi referencia el polifacètic Santiago Rusiñol, un nomenament acordat pel govern republicà de Caldes per homenatjar aquest reconegut artista modernista. Durant uns anys, el pintor i escriptor català va donar nom al carrer ara dit de Santa Teresa, la continuació del carrer Homs. Just acabada la guerra, els franquistes van despenjar la placa per reaprofitar-la gravant-hi al darrere un dels noms més representatius del seu ideari feixista.

Així doncs, l’altre costat de la peça és l’expressió de la cara més fosca de la història i exemplifica la voluntat de la dictadura de Franco d’esborrar la identitat, la llengua i la cultura catalanes per la força de les armes i de la repressió. El nom de José Antonio, fundador de Falange Española, va substituir el que sempre havia estat, i torna a ser des de 1979, el carrer Major de Caldes.

Però a més de ser un testimoni visual de la perversió de la memòria històrica del segle XX, aquesta singular i valuosa placa de carrer de dues cares vol ser també un homenatge a antifranquistes anònims com el cuiner Ramon Grivé. Compromès en la lluita pel restabliment de la democràcia, l’any 1977 la va despenjar d’una cantonada de la part alta de l’actual carrer Major, a tocar del passeig del Remei, la va guardar durant anys al seu restaurant de Granollers i, ara, l’ha volguda retornar a la població de Caldes.