L'Ajuntament de Caldes nomenarà fill predilecte de la vila a l'artista Sebastià Badia i Cerdà

El proper dissabte 21 de març a les 17 h se celebrarà a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Caldes de Montbui l'acte de nomenament de fill predilecte de la vila de l'artista Sebastià Badia i Cerdà. Una comissió creada per aquesta tasca porta mesos treballant en el que serà un homenatge de tota la vila a aquest artista calderí. L'acte, doncs, comptarà amb la participació dels membres d'aquesta comissió, l'alcalde Jordi Solé, el regidor de Cultura Pep Gaspar i el secretari general de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya Lluís Noguera. També assistirà a l'acte el propi artista Sebastià Badia.

Prèviament a la celebració de l'acte públic, concretament el dijous 19 de març a les 14 h, se celebrarà un Ple extraordinari on es durà a votació el nomenament de fill predilecte de l'artista tal i com preveu el Reglament d'Honors i Distincions de l'Ajuntament de Caldes de Montbui.

Sebastià Badia i Cerdà serà el primer calderí que rebrà la distinció de fill predilecte de la vila. L'acte d'homenatge serà obert a tota la ciutadania.

Sebastià Badia i Cerdà
Sebastià Badia, escultor i pintor, va néixer a Caldes de Montbui (Barcelona), el 20 de gener de 1916, i ja des de molt petit es va sentir atret per les arts plàstiques.

A l'edat de 14 anys, conegué l'escultor Manolo Hugué, que des de feia poc temps vivia a Caldes de Montbui. Amb ell mantingué una estreta i afectuosa relació que durà fins la mort de Manolo.
Segons el propi artista, la relació amb Manolo Hugué va ser més la de dos companys, que la de professor i alumne, malgrat la diferència d'edat. Badia esculpia, de vegades, fins a la matinada, ja que durant el dia es veia obligat a treballar per dur un jornal a casa, de tota manera Manolo treballava de nits i així el jove Badia va anar aprenent observant-lo i amb les converses que mantenien.

Tant la influència artística com intel•lectual d'en Manolo són molt importants en l'obra de Sebastià Badia, per bé que ell, al llarg del temps, ha anat desenvolupant la seva pròpia personalitat i, després de tota una vida de treball, ens està deixant una important i extensa obra tant en escultura com en pintura.

Al llarg de la seva carrera artística Sebastià Badia ha rebut diversos premis. El primer reconeixement oficial l'obtingué amb un relleu de pedra "Les xafarderes" a l'Exposició Municipal de Belles Arts de Primavera de l'any 1953, on va ser guardonat amb la tercera medalla.

Els premis més importants que ha rebut han estat: El 1954, el segon al "Premi Sant Jordi". El 1955, el primer al "Premi Sant Jordi". El mateix 1955, Medalla d'Or de l'Excel•lentíssima Diputació Provincial de Barcelona, al mèrit artístic. També al 1955, guanyà el "Premi República de Guatemala", III Bienal Hispanoamericana de Arte a Artes", Madrid. El 1960, la tercera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts, i Jardins Mn. Cinto Verdaguer de Montjuïc, Barcelona.

A part del Monuments i obres escampades al llarg de la geografia, sobretot de la catalana, encara que també en podem veure a Madrid, Donostia, França, Guatemala, etc, l'obra més important ha estat el monumental retaule en pedra calcària d'Ulldecona ubicat a l'església de Sant Esteve de Granollers i que representa la vida i la mort del Protomàrtir Sant Esteve. Aquest retaule consta de 5 grans plafons en relleu de 5 x 4 m. el central, i 5 x 3 m. els laterals, amb una escultura exempta de tres metres d'alçada i d'una sola peça que presideix el plafó central. Un total de 51 figures sobre format natural. Fou començat l'any 1955 i es va inaugurar el 1966. És un dels més grans retaules moderns en pedra.

L'obra de Badia hi ha crítics que l'han emmarcada dins del Noucentisme, per les seves formes serenes i arrodonides, si bé gran part de la seva obra neix a partir de l'observació de la gent que l'envolta, que es troba pel carrer, que veu des de la finestra del seu estudi. Treballa gent que li es propera a l'igual que moltes vegades va fer Manolo Hugué, el seu mestre, són escultures vives,
D'altres temes que són propers són els relleus de les dones rentant, imatge que encara es dona avui en dia a Caldes de Montbui, en els safareigs públics de la vila

També són nombrosos els retrats ja sigui de la seva pròpia família o de gent propera a ell.