L'Ajuntament decreta dos dies de dol per la mort de l'artista calderí Sebastià Badia

El pintor i escultor calderí va ser nomenat fill predilecte de la vila el passat març

Dilluns 3 d'agost ha mort Sebastià Badia i Cerdà, als 93 anys. En mostra de condol per la pèrdua del pintor, escultor i fill predilecte de Caldes de Montbui, l'Ajuntament ha decretat dos dies oficials de dol. Al balcó de la Casa Consistorial s'ha penjat la senyera amb el crespó negre i les senyeres oficials onegen a mig pal.

Thermalia - Museu de Caldes de Montbui, un espai estretament lligat a l'artista, acull el llibre de condol on veïns i veïnes i totes aquelles persones que han estimat i admirat Sebastià Badia puguin expressar el seu comiat.

El consistori i tot el personal de l'Ajuntament de Caldes de Montbui lamenten tan gran pèrdua i s'uneixen al dolor de la seva família.

Sebastià Badia, fill predilecte de la vila de Caldes de Montbui
El pintor i escultor calderí va ser nomenat fill de predilecte de la vila Caldes de Montbui en un acte celebrat el passat 21 de març. L'acte va retre homenatge a tota una vida conduïda amb honestedat i constància i que, sumada a la genialitat artística, ha convertit Badia en una persona estimada i admirada arreu.

L'acte va ser presidit per l'alcalde Jordi Solé, el regidor de Cultura Pep Gaspar i el secretari general de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya Lluís Noguera. Per a l'organització d'aquest homenatge es va crear una comissió formada per Toni Blanco, Josep Lluís Fernández i Anna Monelon i presidida per Albert Badia, fill de l'artista.

Sebastià Badia i Cerdà
Sebastià Badia, escultor i pintor, va néixer a Caldes de Montbui (Barcelona), el 20 de gener de 1916, i ja des de molt petit es va sentir atret per les arts plàstiques.

A l'edat de 14 anys, conegué l'escultor Manolo Hugué, que des de feia poc temps vivia a Caldes de Montbui. Amb ell mantingué una estreta i afectuosa relació que durà fins la mort de Manolo.

Segons el propi artista, la relació amb Manolo Hugué va ser més la de dos companys, que la de professor i alumne, malgrat la diferència d'edat. Badia esculpia, de vegades, fins a la matinada, ja que durant el dia es veia obligat a treballar per dur un jornal a casa, de tota manera Manolo treballava de nits i així el jove Badia va anar aprenent observant-lo i amb les converses que mantenien.

Tant la influència artística com intel•lectual d'en Manolo són molt importants en l'obra de Sebastià Badia, per bé que ell, al llarg del temps, ha anat desenvolupant la seva pròpia personalitat i, després de tota una vida de treball, ens està deixant una important i extensa obra tant en escultura com en pintura.

Al llarg de la seva carrera artística Sebastià Badia ha rebut diversos premis. El primer reconeixement oficial l'obtingué amb un relleu de pedra "Les xafarderes" a l'Exposició Municipal de Belles Arts de Primavera de l'any 1953, on va ser guardonat amb la tercera medalla.

Els premis més importants que ha rebut han estat: El 1954, el segon al "Premi Sant Jordi". El 1955, el primer al "Premi Sant Jordi". El mateix 1955, Medalla d'Or de l'Excel•lentíssima Diputació Provincial de Barcelona, al mèrit artístic. També al 1955, guanyà el "Premi República de Guatemala", III Bienal Hispanoamericana de Arte a Artes", Madrid. El 1960, la tercera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts, i Jardins Mn. Cinto Verdaguer de Montjuïc, Barcelona.

A part del Monuments i obres escampades al llarg de la geografia, sobretot de la catalana, encara que també en podem veure a Madrid, Donostia, França, Guatemala, etc, l'obra més important ha estat el monumental retaule en pedra calcària d'Ulldecona ubicat a l'església de Sant Esteve de Granollers i que representa la vida i la mort del Protomàrtir Sant Esteve. Aquest retaule consta de 5 grans plafons en relleu de 5 x 4 m. el central, i 5 x 3 m. els laterals, amb una escultura exempta de tres metres d'alçada i d'una sola peça que presideix el plafó central. Un total de 51 figures sobre format natural. Fou començat l'any 1955 i es va inaugurar el 1966. És un dels més grans retaules moderns en pedra.

L'obra de Badia hi ha crítics que l'han emmarcada dins del Noucentisme, per les seves formes serenes i arrodonides, si bé gran part de la seva obra neix a partir de l'observació de la gent que l'envolta, que es troba pel carrer, que veu des de la finestra del seu estudi. Treballa gent que li es propera a l'igual que moltes vegades va fer Manolo Hugué, el seu mestre. Són escultures vives.

D'altres temes que són propers són els relleus de les dones rentant, imatge que encara es dona avui en dia a Caldes de Montbui, en els safareigs públics de la vila

També són nombrosos els retrats ja sigui de la seva pròpia família o de gent propera a ell.