L'obra de l'escultor Apel·les Fenosa s'exposa al Museu Thermalia

L'exposició titulada "L'espiritualitat de la matèria", de l'escultor Apel•les Fenosa, arriba a Thermalia el 12 de novembre. La mostra, promoguda per la Diputació de Barcelona, compta amb una ampliació amb obres d'artistes contemporanis dels Museus Thermalia i Abelló

La Sala Sebastià Badia acull una exposició de l'escultor barceloní Apel•les Fenosa (1899 - 1988) gràcies a la col•laboració entre la Diputació de Barcelona, la Fundació Apel•les Fenosa i el Museu Thermalia de Caldes de Montbui.

La inauguració de la mostra tindrà lloc el proper divendres 12 de novembre, a les 19.30 h, a Thermalia.

L'escultura de Fenosa configura una colpidora narració sensitiva i poètica de la cultura de postguerra. Alhora, transmet un missatge d'optimisme envers l'existència de la humanitat a través de la representació de cossos de dona. La seva obra és mística, solidària, positiva i intel•ligent. Així es recorda també a Apel•les Fenosa. Aquest do de la prudència, la bondat i la capacitat de captar la bellesa de l'existència va convertir l'escultor en amic i artista digne de l'admiració de coetanis, com ara Picasso.

Fins fa poc, però, crítics i museus d'art contemporanis han viscut d'esquenes a Apel•les Fenosa. Aquest projecte de la Diputació de Barcelona i la Fundació Apel•les Fenosa, al qual se suma el Museu Thermalia de Caldes de Montbui, situa l'obra de l'escultor en el lloc que li pertoca dins la història de l'art catalana.

L'exposició compta amb una fotografia en la que apareix Fenosa, Manolo Hugué i altres artistes de l'època. El Museu Thermalia de Caldes i el Museu Abelló, de Mollet del Vallès, han ampliat l'exposició "L'espiritualitat de la matèria" amb obres d'alguns dels artistes que apareixen en aquesta fotografia.

Apel•les Fenosa
Nascut a Barcelona l'any 1899, s'instal•la a França el 1920. Després d'un breu sojorn a Toulouse, arriba a París el 1921. El seu encontre amb Pablo Picasso resulta definitiu per a la seva dedicació a l'escultura; l'encoratja i compra obres seves, i es converteix així en el seu primer i principal col•leccionista. L'any 1924 realitza la seva primera exposició a París, prologada en el catàleg pel poeta Max Jacob, que escriu també el de la Galeria Zborowski quatre anys després.

L'any 1929 Fenosa torna a Barcelona amb motiu de l'organització d'una exposició individual que ha de tenir lloc a la Sala Parés. Viu amb entusiasme la proclamació de la República i segueix amb intensitat el desenvolupament de la Guerra Civil. L'any 1939 ha d'exiliar-se i s'instal•la novament a França, on treballa fins que mor.

El 1944 el Comitè d'Alliberament del Llemosí li encarrega una escultura commemorativa de la massacre de la vila d'Oradour-sur-Glane. Executa el Monument als màrtirs d'Oradour, actualment instal•lat a Llemotges. El 1946 exposa individualment i col•lectivament a París, Londres, Barcelona, Madrid, Praga, Nova York, Tòquio, Osaka, Casablanca, Carrara... Grans escriptors i poetes contemporanis escriuen prefacis dels seus catàlegs, com Paul Éluard, Jean Cocteau, Jules Supervielle, Josep Carner, Alexandre Cirici Pellicer, Francis Ponge, Pablo Neruda, Michel Cournot, Roger Caillois o Salvador Espriu.

Realitza escultures de dimensions reduïdes, però també de mides monumentals, com el Crist per a l'església de Crist Rei de Friburg (1956-1957); Polyphème, a Dole (1972); la Sphinx del frontó de la porta del Consell Constitucional de París (1973); el Monument a Pau Casals, a Barcelona (1976-1977); el relleu de Saint-Georges terrassant le dragon, a París (1977); Orlando Furioso, a Madrid i Montpeller (1971-1973); Le beau temps pourchassant la tempête, instal•lat el 1985 a Barcelona i a La Défense, a París; el baix relleu Ophélia, inspirat per Rimbaud, inaugurat a La Défense el 1987, etc.

L'any 1981 la UNESCO li encomana el guardó del Premi de l'Educació per la Pau que lliura anualment. Fenosa realitza L'Olivier, símbol de la pau i atribut del poeta. El 1982 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, seguida de la Legió d'Honor el 1983, atorgada pel Ministeri de Cultura francès, i el 1987 la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.

L'any 1979 tenen lloc retrospectives importants de la seva trajectòria a Madrid, el 1980 al Museu Rodin de París, i el 1983-1984 i el 1999 a Barcelona, al Palau de la Virreina i al Museu d'Art Modern, respectivament. Mor a París el 25 de març de 1988.

(Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura)