Moció contra les retallades del Sistema Nacional de Salut

El Ple aprova la moció presentada pel PSC a favor de la derogació del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions

La moció ha estat aprovada al Ple ordinari de 31 de maig amb els vots a favor d'ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA i l'abstenció de PPC.

El Sistema Nacional de Salut creat amb la Llei General de Sanitat de 1986, impulsada pel ministre Ernest Lluch, és una conquesta del conjunt de la societat espanyola.

El model de sanitat creat a partir d'aquesta data ha basat el seu desenvolupament en els principis de universalitat, equitat, qualitat, cohesió i lluita enfront les desigualtats en salut, havent aconseguit avenços sanitaris de gran magnitud que ha situat la sanitat espanyola i catalana entre les primeres del món desenvolupat.

Un aspecte rellevant que explica el gran avenç del nostre sistema públic, radica en el seu caràcter àmpliament descentralitzat, que ha permès a les Comunitats Autònomes desenvolupar serveis de salut que han donat resposta de manera satisfactòria a les necessitats sanitàries de la població.

El Sistema de Salut disposa de professionals sanitaris altament qualificats i sense la seva implicació i involucració amb els objectius sanitaris no hagués estat possible assolir els nivells de qualitat existents durant aquests anys.

Alhora moltes de les activitats dels serveis sanitaris han trobat en l'àmbit municipal un espai de col•laboració i de cooperació institucional amb les autoritats sanitàries en activitats i iniciatives de diversa índole, que van des de la construcció i manteniment de centres sanitaris, a la col•laboració i impuls en programes preventius, assistencials o de promoció de la salut.

Aquesta cooperació, des dels municipis, forma part també dels elements que han permès avançar en relació a la salut dels ciutadans i ciutadanes, que han apreciat el desenvolupament del sistema i la seva capacitat per a donar resposta a les necessitats sociosanitàries de la població; de fet la sanitat publica ha estat tradicionalment el servei públic millor valorat per la ciutadania.

La caiguda dels ingressos en totes les administracions, a causa de la crisi econòmica, ha recomanat l'adopció de mesures de control de la despesa i d'austeritat que permetin contribuir a la sostenibilitat econòmica de la nostra sanitat pública.

Entre 2010 i 2011, el govern socialista va adoptar, juntament amb les comunitats autònomes, un seguit de mesures que van permetre rebaixar de manera important la despesa sanitària en àmbits que no van afectar ni a la qualitat de les prestacions ni als drets de la ciutadania. Van ser mesures de control de la despesa farmacèutica, mesures de gestió centralitzada de compres, mesures de coordinació institucional y d'altres que van permetre assegurar austeritat sense afectar drets ni qualitat.

No obstant, l'entrada del PP al govern d'Espanya ha tingut com a conseqüència la pèrdua de la confiança de la població sobre la sanitat pública i l'aparició de la sanitat com a problema que preocupa a la ciutadania.

El govern del Sr. Rajoy ha generat una enorme preocupació social a l'afirmar que la sanitat espanyola no es sostenible i planteja una reforma del sistema de salut que toca elements essencials del model a l'acabar amb la universalització de la sanitat per raons de ciutadania i substituir-ho per un model d'assegurament lligat a la seguretat social. Un model en el que qui no estigui inclòs tindrà que demostrar que no disposa d'ingressos suficients per adquirir la condició d'assegurat.

La sanitat deixa de ser publica, universal i gratuïta per a tots els ciutadans i es converteix en una sanitat només pels assegurats i la beneficència.

Aquesta modificació transporta el sistema sanitari a un model d'assegurament similar al vigent als anys setanta i primers dels vuitanta; abans de l'aprovació de la llei general de sanitat de 1986. Es torna a una situació similar al sistema insolidari que existia als anys 70.

Igualment, la decisió de trencar la cartera de prestacions amb carteres complementàries obre la porta al copagament de moltes prestacions per les quals fins ara no s'havia de pagar.

Per primera vegada els pensionistes hauran de pagar per les medicines que precisen un 10% dels medicaments que els recepti el metge i que les persones en actiu paguin també, almenys, un 25% més del que paguen ara.

Molts ciutadans que fins ara no tenien que pagar pel transport sanitari no urgent, ara tindran que pagar. I així s'obre la porta a nous copagaments sanitaris amb el canvi normatiu que el Govern ha realitzant publicant el Real Decret Llei 16/2012, que suposa un autèntic desgavell aprovat unilateralment sense diàleg ni consens.

D'altra banda el Govern de Catalunya ja es va avançar a implantar noves mesures de copagament farmacèutic, és el cas de l'euro per recepta, que penalitza als ciutadans de Catalunya pel sol fet de ser-ho, provocant una sobrecàrrega i discriminació en relació als ciutadans de la resta d'Espanya.

El sistema de salut pot ser sostenible sense realitzar retalls en les prestacions, sense minvar la qualitat i sense implantar el copagament sanitari. Una sanitat pública de qualitat es un bé irrenunciable i una política fonamental per a l'equitat i la cohesió.

MOCIÓ

Per tot això, el grup socialista de l'Ajuntament de Caldes de Montbui presenta per a la seva aprovació pel Ple Municipal els següents acords:

1. L'Ajuntament de Caldes de Montbui sol•licita la derogació del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

2. Instar al Govern a dialogar amb les forces polítiques, agents socials, Comunitats Autònomes i Ajuntaments per assolir un gran acord que permeti garantir la sostenibilitat del Sistema de Salut mantenint els principis establerts en la Llei General de Sanitat de 1986.