Música barroca a Can Rius

L'orquestra Acadèmia 1750, Orquestra Històrica del Festival de Torroella especialitzada en repertori del segle XVIII, oferirà el dijous 17 de juliol, a les 20 h, en el marc de la Sala Noble de Can Rius, el concert “1714, la música de l'inici del segle de les llums,” el mateix que inaugurarà el proper Festival de Torroella de Montgrí, un dels més importants de música clàssica del nostre país.

Aquest matí el regidor de Cultura, Josep Gallart, ha presentat el concert en el marc d'un acord de col·laboració entre ambdues institucions, juntament amb el músic calderí Joan Bosch, membre de l'orquestra i professor de l'Escola Municipal de Música Joan Valls.

El regidor ha destacat la importància de l'acord, com una “oportunitat única de gaudir d'un esdeveniment cultural de gran qualitat a la nostra vila i tenir i escoltar a Caldes una de les formacions orquestrals de música antiga de més nivell del panorama musical actual.”

Acadèmia 1750 Interpreta la música del segle XVIII amb instruments còpies del període i amb criteris historicistes extrets dels tractats musicals escrits entre 1700 i 1800. Els components de l’Acadèmia 1750 són músics especialitzats en el camp de la interpretació històrica i mantenen en comú l’interès per aprofundir en el camp dels instruments originals (toquen còpies acurades dels instruments antics). Els seus membres formen part de coneguts projectes orquestrals com Le Concert des Nations, Les Musiciens du Louvre, Concerto Köln, Al Ayre Español, El Concierto Español... Un dels components de l'orquestra és el calderí Joan Bosch.

Joan Bosch, músic destacat, investigador i professor de l'Escola Municipal de Música Joan Valls s'ha referit a la sala Noble de l'antic balneari de Can Rius com un magnífic espai de la vila i al concert com un primer pas de futures col·laboracions que dotin a l'espai de contingut cultural rellevant.

Durant els dies 15 i 16 de juliol, l'orquestra assajarà a l'Espai Can Rius i el dijous 17 presentarà en societat el programa: “1714, la música de l'inici del segle de les llums”. Aquest programa serà el mateix que inaugurarà el Festival de Torroella de Montgrí, un dels més importants de música clàssica. L’orquestra barroca Acadèmia 1750, interpretarà una selecció de fragments de les obres que fa 300 anys es representaven a Barcelona. Del conjunt d'intèrprets cal destacar l'Alfredo Bernardini, un dels tres millors oboistes del món i la soprano Laia Frigolé, una de les veus amb més projecció del moment.

Acadèmia 1750, Orquestra Històrica del Festival de Torroella.
Per tal de proporcionar al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí un instrument orquestral propi, el 2006 va néixer l'anomenada Orquestra Barroca del Festival de Torroella de Montgrí. Aquest projecte va sorgir de la trobada entre l'antiga orquestra La Principessa Filosofa i l'aposta del mateix festival per a la creació d'una formació musical pròpia. La presentació de l'orquestra es va materialitzar el 2006 amb la interpretació, per primera vegada a Catalunya, de l'oratori "L'obligació del Primer Manament", KV 35 de WA Mozart, sota la direcció de Marek Stryncl. A partir de llavors l'orquestra ha anat desenvolupant diferents projectes al costat de destacades personalitats del món de la interpretació amb criteris històrics com Ottavio Dantone (Juditha Triumphans), Alfredo Bernardini (El Sturm und Drang o la gènesi del romanticisme germànic) o Paul Goodwin (Una Gala Haendel).
Els components de l'Acadèmia 1750 són músics especialitzats en el camp de la interpretació històrica i mantenen en comú l'interès per l'aprofundiment en el camp dels instruments originals. Tots ells formen part de coneguts projectes orquestrals com Le Concert des Nations, Les Musiciens du Louvre, Concerto Köln, Al Ayre Español, El Concert Espanyol ....
Amb la presentació del seu primer CD (un enregistrament en viu de l'oratori Juditha Triumphans realitzat a la ciutat de Lugo el maig de 2008), l'orquestra va canviar la seva denominació i va esdevenir l'Acadèmia 1750 - Orquestra Històrica del Festival de Torroella.
Amb aquesta denominació l'orquestra va presentar el 2009 el seu segon CD dedicat a les Simfonies de Carles Baguer (Columna Música, 2009) que ha obtingut un gran èxit de crítica.
La internacionalització de l'Acadèmia 1750 es va iniciar l'octubre del 2006 amb la interpretació les simfonies de compositors catalans al Teatrino di Corte de Nàpols. Al setembre de 2009 va interpretar l'oratori Juditha Triumphans a l'església de San Giovanni in Bragora de Venècia, amb motiu de la participació de Catalunya a la Biennale d'Art de Venècia.
En aquests anys l'orquestra ha tingut l'oportunitat de treballar amb destacades solistes vocals com Isabel Rey, Núria Rial, Emanuela Galli, Gemma Coma-Alabert, Lola Casariego, Monica Piccinini, Maria Josè El Monaco, Marta Infante, Maria Hinojosa, entre d'altres.

Venda anticipades d'entrades a Thermalia. Preu: 3 euros. Més informació a Thermalia. Museu de Caldes de Montbui. Plaça de la Font del Lleó, 20. Tel. 938 654 140. thermalia@caldesdemontbui.cat

Programa del concert:

Francisco José de Castro: Concerto accademico a quattro en sol major / Antonio Caldara: «Vanne, vivi, godi, regna» i «Così la navicella» de l’òpera Scipione nelle Spagne / Emanuele Rincon d’Astorga: Simfonia de Dafni / Andrea Stefano Fioré: «Tale incauto è l’usignolo» de l’òpera Zenobia in Palmira / Tomaso Albinoni: Concert núm. 2 per a oboè, cordes i baix continuo en re menor, Op. 9/ Johann Sebastian Bach: Cantata O holder Tag, erwuenschte Zeit BWV 210

Presentació del concert:

L’òpera d’estil italià va entrar a Catalunya de la mà de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Les obres d’Antonio Caldara, Emanuele Rincon d’Astorga o Andrea Stefano Fiore es representaven a la seva luxosa cort barcelonesa. L’Acadèmia 1750, l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella, inaugura la programació amb una selecció de fragments d’aquestes obres que fa 300 anys es representaven a Barcelona.

Francisco José de Castro va composar el seus concertos l'any 1708 a Bolonia. Malgrat a la portada digui "due violini", l'autor és molt explícit en aquest aspecte i va considerar necessari especificar en el prefaci que "sarebbe sua intenzione che fossero sonate con moltiplicità di strumenti di arco, giacché tra due soli violini non può comparire come dovrebbe o un oboè o una tromba." També fou conegut com Francesco Giuseppe de CASTRO 'lo Spagnuolo'. (segle XVII). És un dels pocs representants de la música instrumental del seu temps

Antonio Caldara va ser contractat l'any 1708 per l'Arxiduc Carles i, amb la seva cort, es trasllada a Barcelona, on compon diverses òperes i hi fa representar les primeres òperes italianes de la península Ibèrica. La seva òpera Il più bel nome nei festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maesta Cattolica Elisabetha Christina Regina delle Spagne es representa a la Llotja de Mar l'agost de 1708, per celebrar el casament de l'arxiduc amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Podria ser que Caldara fos alhora l'autor de l'òpera Imeneo, que es va representar, també a Barcelona, per la Mare de Déu d'agost del mateix any, així com que fos a Barcelona on va compondre les obres que d'ell s'hi van representar l'any següent: Il nome più glorioso i el segon acte d'Atenaide.

Barón de Astorga, la òpera de Dafni, un drama pastoral on, Dafni, nimfa de Tessàlia, filla de Peneu, defugint l’amor d’Apol·lo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores. Hom la considera també filla de Gea, la Terra. La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri (Dafne), considerada per alguns com la primera òpera (1597), la de Caccini (~1600), perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya (1627), també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga (Dafni), drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller

Potser l’òpera més important de les representades a la cort va ser la Zenobia in Palmira, estrenada el 9 de gener de 1709. Aquesta obra encara és ara, en bona part, un enigma: el llibret imprès per a l’ocasió no n’esmenta els cantants ni el llibretista, com tampoc el compositor i, curiosament, els testimonis de l’època només posen èmfasi en els grandiosos decorats de Ferdinando Galli, “il Bibiena”. S’ha demostrat que el llibret és de Zeno i Pariati, però la música sembla que va ser composta en col·laboració de Fortunato Chelleri (ca.1690-1757), Andrea Stefano Fiorè (1686-1732) i Francesco Gasparini (1668-1727).

Les obres de Tomaso Albinoni, el seu famós concert per oboè, i la cantata de casament de Bach, no necessiten de gaire presentació.