Senyals de fum d'Antoni Llena des del Museu Thermalia

Thermalia acull l'exposició SOS: senyals de fum des d'un subsòl. Fins el 2 de setembre podeu visitar aquest recorregut per les propostes plàstiques i vitals de l'artista contemporani Antoni Llena.

L'artista en persona presenta l'exposició el divendres 13 de juliol, a les 19 h, al Museu Thermalia de Caldes de Montbui (pl. de la Font del Lleó, 20). Horari d'obertura: de dimarts a dissabte, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius, d'11 a 14 h; dilluns, tancat. www.thermalia.cat.

Activitats paral•leles:
Visita i taller per a famílies: els dijous 9, 16 i 23 d'agost, a les 18.30 h. Amb infants entre 4 i 11 anys, preferiblement; Visites dinamitzades i tallers experimentals per a grups (gent gran, esplais, entitats, etc.)
Cal reserva prèvia: 938 654 140

Antoni Llena i SOS: senyals de fum des d'un subsòl
és una exposició itinerant promoguda per la Diputació de Barcelona, fruit de l'adaptació de l'exposició que, amb el mateix nom, van produir el Centre d'Art Tecla Sala, de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, i la Fundació Palau. Centre d'Art de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac.

La mostra té com a objectius mostrar i difondre el treball de l'artista Antoni Llena dels darrers anys, propiciar el coneixement de la seva trajectòria i reflexionar sobre la validesa del llenguatge plàstic. Tot plegat, amb la voluntat de donar suport a les polítiques locals d'art contemporani, especialment pel que fa al treball amb els públics.

SOS: senyals de fum des d'un subsòl és una gran teranyina de dibuixos confeccionada dia rere dia, durant més de tres anys, per un aràcnid que porta per nom Antoni Llena i és una de les la darreres preocupacions plàstiques i vitals de l'artista.

En aquests darrers anys l'artista ha dut a terme una feina quotidiana, volgudament rutinària i exigent en el procés. Més de quatre mil dibuixos fets sobre un paper intencionadament modest s'han escrit com les pàgines d'un llibre que l'han ocupat obsessivament.

Esgotat al final de cadascuna de les sessions de treball, sempre dempeus, amb el fred dels hiverns i la xafogor dels estius, amb la humitat dels dies plujosos i la mandra dels diumenges, Antoni Llena ha anat conformant una obra única i rica que té com a punt de partida una contundent premissa conceptual: defensar contra tot el llenguatge de la plàstica.

SOS: senyals de fum des d'un subsòl és un projecte viu, que es va reconsiderant cada dia que passa. L'exposició ensenya una mostra dels dibuixos d'aquest procés artístic d'anys, concretament els realitzats durant un mes, algunes obres dels anys seixanta que són la premonició de tot plegat, el Viatge d'hivern i tres peces volumètriques més d'execució recent. Així com també una maleta, construïda per Pere Casanovas, on s'hi poden encabir tots els dibuixos i altres documents de l'exposició al Centre d'Art Tecla Sala.

L'exposició també presenta un servei educatiu, amb visites dinamitzades i tallers experimentals. Un catàleg, amb un cos teòric i reflexiu a partir de les qüestions que li han proposat persones d'àmbits diversos i amb sensibilitats diferents, com són la Martina Millà, el Frederic Amat, l'Ángela Molina, l'Ignasi Aballí, l'Octavi Rofes i la Beth Galí. I un espai de documentació, amb llibres, catàlegs i vídeos, que ajuden a contextualitzar i aprofundir en l'exposició i l'artista.

Text d'Antoni Llena
Un home cau en un pou. Incapaç de sortir-ne, s'agafa els cabells i s'estira enlaire. Als Quaderns de Paul Valéry hi ha una nota titulada «Ego. Això». En reprenc un fragment, però allà on diu «escriure», heu de llegir-hi «dibuixar»: «Escric aquestes notes una mica com es fan les escales musicals -una mica com ens passegem a una certa hora, cada dia. I les escric no pas per fer-ne una obra o un sistema, sinó com si hagués de viure indefinidament complint una funció estacionària -igual que una aranya fila la teranyina, sense demà ni ahir». Noè va agafar una parella de coloms, de girafes, de rucs, d'escarabats, de lleons... i els va tancar a l'arca que havia construït fins que el diluvi no va amainar. Jo deso en un calaix «parelles» de dibuixos tot esperant el temps que els permeti de campar. La matemàtica no té res a veure amb la dialèctica economicista.

Tampoc la pintura no té res a veure amb la dinàmica que mira de convertir-la en història. La pintura és un nòmada que, onsevulla que es trobi, sempre diu el món en la seva totalitat. «No vull sortir, vull entrar», digué Paul Thek. També jo vull entrar, ésser una part d'aquest nòmada.«Una vegada sabut allò que vols, toca de defensar-ho contra tothom, contra la família, contra la pàtria, contra l'època», digué Manolo Hugué. O bé deixar que t'ho defensi un calaix fosc. Què pretenc amb aquests dibuixos? Que m'estirin enlaire.

Font: Diputació de Barcelona