Thermalia acull l'exposició de numismàtica "la Caixa"

Des d'aquest dimarts 30 de setembre i fins el proper 27 d'octubre el Museu Thermalia de Caldes de Montbui exposa una selecció de monedes i bitllets que formen part de la Col•lecció Numismàtica de "la Caixa". Aquest mateix dimarts al matí el regidor de Cultura Pep Gaspar i el Director d'Àrea de Negoci de "la Caixa" al Vallès Nord, Ferran Villar, han presentat aquesta mostra en roda de premsa.

Villar ha explicat que "la Caixa" té "una de les col•leccions de numismàtica més importants de l'Estat espanyol i hem volgut portar una part al Museu Thermalia". Formada al llarg dels últims trenta anys, la Col•lecció està formada un total de 6.175 monedes, 4.651 bitllets i 167 medalles, part de les quals es podran veure en aquesta mostra. La col•lecció cobreix pràcticament tota la història monetària espanyola. D'entre totes, destaquen les sèries pertanyents a l'època ibèrica, l'època medieval, la Guerra dels Segadors i la Guerra Civil.

Concretament, a Thermalia es podrà veure una selecció de 36 monedes i 19 bitllets encunyats a Barcelona en diferents èpoques, totes elles peces en molt bon estat de conservació, algunes d'elles de gran raresa, i bitllets de Caldes de Montbui.

El regidor de Cultura ha explicat que aquesta mostra és fruit d'una nova col•laboració entre l'Ajuntament de Caldes de Montbui i la Caixa que ha fet possible, a través de l'oficina que té a la vila, que la col•lecció es pugui exposar al Museu Thermalia. Gaspar ha aprofitat l'ocasió per "agrair la col•laboració de la Caixa que ens ha permès restaurar la façana de l'edifici del carrer del Forn i agrair també que hagin portat a Thermalia aquesta col•lecció de moneda".

La col•lecció numismàtica de "la Caixa"
Les monedes més antigues exposades en aquesta mostra corresponen a època medieval. Entre totes elles, destaca un mancús de Ramón Berenguer I (1035-1076). Aquest tipus de moneda d'or, va néixer com a imitació dels dinars àrabs que dominaven els mercats de l'època. La introducció d'aquest tipus de moneda va suposar grans canvis en el sistema monetari comtal, ja que va introduir llegendes escrites en àrab, combinades amb paraules en llatí, i no va utilitzar els tipus religiosos que tan habituals van ser en l'etapa anterior.

Amb la instauració, durant el segle XIII, de la seca real a Barcelona es va iniciar un llarg i continuat procés de producció monetària a la ciutat. Bona mostra d'aquest període és un conjunt de diners i croats en el que es troben alguns dels monarques d'aquesta època. D'aquest període cal senyalar, una moneda d'or, un florí, encunyat per Pere III el Cerimoniós a Barcelona. El florí era una moneda originària de Florència que després va ser imitada en tota Europa. Rebia aquest nom, perquè en una de les seves cares apareixia un lliri o flor dels Medici.

La següent època representada en la mostra, correspon al govern de la dinastia dels Aústries (1527-1700). Aquest període va significar una continuïtat amb el sistema monetari anterior, al quan és van afegir dos nous valors monetaris: el trentí (moneda d'or) i l'ardit (moneda de billó), ambdós exposats a la mostra.

Amb la Guerra dels Segadors (1640-1652) es van introduir noves denominacions en el sistema monetari català. Barcelona va ser una més de la trentena de poblacions que va encunyar moneda durant el conflicte. Acabada la guerra, la producció monetària es va tornar a centralitzar a Barcelona. En el transcurs de Guerra de Successió (1701-1714), Catalunya es féu partidària de l'arxiduc Carles i, per això, la seca de Barcelona va encunyar monedes que duien el seu nom. La victòria de Felip V suposà el tancament de la seca reial de Barcelona.

També es presenten les monedes que es van encunyar a Barcelona durant l'ocupació francesa (1808-1814). Per primera vegada, el seu valor apareixia expressat en pessetes.

La selecció de monedes finalitza amb les monedes que al llarg del segle XIX la seca de Barcelona va emetre de manera intermitent i sempre subjecta a les diverses reformes que es van anar introduint en el sistema monetari espanyol.

El conjunt de bitllets exposats s'inicia amb 2 exemplars emesos pel Banc de Barcelona. Aquest banc, fundat l'any 1844 i desaparegut el 1920, fou una societat d'emissió que va emetre bitllets a Barcelona per encàrrec del Banco de San Fernando, predecessor del Banco de España, que era la institució encarregada de regular la quantitat de diners en circulació i d'actuar com a tresoreria de l'Estat.

La sèrie més rellevant de bitllets exposats corresponen a la Guerra Civil, en la qual hi ha una mostra de les principals institucions que van emetre moneda a la ciutat durant el conflicte. Amb l'inici d'aquest, la moneda fraccionària va desaparèixer de la circulació. L'Estat va retirar la moneda de plata per convertir-la en divises i la moneda de bronze per transformar-la en armament. Davant d'aquesta situació, hi hagué una gran proliferació de vals i bons particulars, com els que va emetre la Unió de Cooperadors, que aplegava quaranta-cinc cooperatives.

L'any 1936, la Generalitat de Catalunya, veient la manca de decisió de les autoritats republicanes, també va emetre paper moneda en una escala de valors en la qual continuaven faltant les fraccions inferiors. Per això, i igual com succeïa en molts dels municipis de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona va posar en circulació paper moneda per afrontar les necessitats de la vida quotidiana.

Un cop instal•lat a Barcelona el Govern de la República, el 1938 es van emetre bitllets que no van arribar a circular.