Thermalia inaugura diumenge una exposició de 247 plaques de vidre estereotipades

El proper diumenge a les 12 del migdia el Museu Thermalia inaugurarà l'exposició titulada Joaquim Martí Rodés. Visió fotogràfica de Caldes de Montbui. 1922-1934. Aquesta mostra presenta un total de 247 plaques de vidre que el senyor Guillem Bas va cedir a l'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui amb l'objectiu de veure exposada l'obra fotogràfica del seu oncle Joaquim Martí Rodés.

Així doncs, la col•lecció que s'exposarà a Thermalia fins el 18 de gener consta de 247 plaques de vidre fetes amb fotografia estereoscòpica que mostren imatges de Caldes i també d'altres indrets que va visitar la família Rodés. Les fotografies que fan referència a Caldes són una selecció representativa que s'ha agrupat per temes. Gràcies a aquesta exposició els visitants podran gaudir d'una visió única de la vila i fer un passeig per racons i paratges de Caldes tot viatjant als anys 20 i 30.

Per acompanyar l'exposició l'Ajuntament de Caldes de Montbui ha editat uns punts de llibre i un complet catàleg on s'explica qui era Joaquim Martí Rodés, quina va ser la seva relació amb Caldes, que conté aquesta col•lecció i quin és l'objectiu de l'exposició.

Què són vidres estereoscòpics o fotografia estereoscòpica?
Molt poc temps després d'haver-se fet públic l'invent de la fotografia, el 1839, van començar les investigacions per aconseguir imatges en relleu. Durant la segona meitat del segle XIX va triomfar la fotografia estereoscòpica que consisteix en una presa doble de cada fotografia. Per obtenir l'efecte tridimensional cal prendre dos negatius simultàniament (un amb cada objectiu) que després s'hauran de positivar per contacte sobre una placa igual que l'original. Una vegada positivades i copiades en paper o vidre, les imatges eren contemplades en barraques de fira, amb música de gramòfons o orgues de maneta, a través d'uns visors especials, l'estereoscopi, amb dos objectius equivalents als de la càmera que els donaven una sensació tridimensional permetent apreciar la profunditat i el relleu. Aquesta moda, però, va decaure amb el sorgiment del cinema.

La fotografia estereoscòpica, altrament dita 3D, pretén transmetre la sensació de profunditat que tenim en la visió natural. Si prenem dues imatges amb la separació adequada i les mirem a través d'un visor que també ho sigui podrem gaudir d'aquesta profunditat.