Thermalia inaugura l'exposició "Alfredo Lanz i Montserrat Faura, pintura i escultura"

El Museu Thermalia acull l'exposició de pintura i escultura dels artistes Alfredo Lanz i Montserrat Faura fins l'1 de maig

L'exposició de pintura i escultura de Montserrat Faura i Alfredo Lanz ocupa la Sala Sebastià Badia del Museu Thermalia de Caldes de Montbui des de divendres 30 de març, dia en què els dos artistes, acompanyats del regidor de Cultura, Pep Gaspar, van presidir la inauguració.

Lanz i Faura han fet un recull d'obres pictòriques i escultòriques amb el qual reten homenatge a Manolo Hugué, Totote i la Rosa: "perquè ens van obrir de bat a bat les portes del Mas i del seu cor i van compartir amb nosaltres la seva saviesa i vivències entranyables".

Alhora, amb aquesta exposició, el Museu Thermalia ret homenatge a dos dels impulsors de la primera escola d'art de Caldes de Montbui. Lanz i Faura van ser fundadors i professors del centre que funcionava al carrer de Sant Pau abans de l'obertura del Taller d'Art Manolo Hugué. Dècades després, amb una llarga trajectòria d'exposicions i premis a la motxilla de cada un, els dos artistes mostren les seves creacions des del museu calderí. Podeu visitar l'exposició fins l'1 de maig.

Montserrat Faura (Barcelona, 1947), és escultora, pintora, dissenyadora de joies, escriptora. A més, ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la relació entre l'art i les tècniques terapèutiques. La seva obra ha tingut una gran acollida a Europa, Amèrica i Àsia, on ha format part de prestigioses col•leccions d'art i museus. Entre altres guardons, Faura ha estat nomenada Mestra Artesana Escultora per la Generalitat de Catalunya, per la seva continuada dedicació a la investigació i a l'art.

Del seu currículum destaquen altres aspectes, com ara que és cofundadora i presidenta de la Fundació Lanz-Faura per a la Investigació de l'Escultura Mediterrània, promotora del Centre de Dinamització dels Processos Cerebrals a través de l'Art i creadora del grup Artnautas (d'Investigació e Interacció de les Arts) i del Laboratori BioArte. També col•labora amb l'Associació Humanista Hermesendas, en un programa d'inserció adreçat a dones de les presons de Can Brians i Wad Ras.

Alfredo Lanz (Madrid, 1945), és escultor, pintor, joier i dissenyador, format a Madrid primer i a Nova York, després. Des de l'any 1969 la seva obra pren projecció internacional i s'exposa a Europa, Amèrica i Àsia, on ha format part de prestigioses col•leccions d'art i ha rebut nombrosos guardons. Comparteix amb la Montserrat Faura el nomenament de Mestre Artesà Escultor, així com la direcció de la Fundació Lanz-Faura per a la Investigació de l'Escultura Mediterrània, de la qual és vicepresident. I presideix l'associació Artnautas.

S'ha dedicat també a la docència, impartint cursos de disseny, joieria i escultura a l'Escola Industrial de Barcelona, al Laboratori BioArte i a l'Escola de Disseny DMI, entre altres.

Tres textos que expliquen les motivacions d'aquesta exposició

"Perquè una creació sigui una obra d'art, ha de complir amb aquestes tres premisses,
Carácter, bellesa i eternitat." Manolo Hugué

"L'art és important per a la vida. Però més important és viure caminant, lleugers d'equipatge, amb l'ànima atenta a les emocions. Al murmuri d'una fulla que vola erràtica, impulsada per aquest vent de llibertat. Als mil colors que vesteixen els cossos nus, fragments d'univers que envolta el nostre nucli. Com company de viatge, la pregària del silenci, música celeste sense partitura... I així, ens deixarem impregnar amb pinzellades de natura per pintar el nostre destí, descobrint petjades impreses en la terra que pastarem per esculpir capritxosos arabescos... I tot això amb l'esperança que un dia torni a fondre's de nou entre el no-res i el tot!" Alfredo Lanz

"Potser el que trobem a faltar amb mes urgència, en aquest món d'avui, és la capacitat d'admiració aclaparadora. La contemplació és la visió de quelcom més enllà de nosaltres. Es quedar-se quiet, deixar-se fluir, obrir els ulls de l'ànima, amb tota la percepció del nostre ésser. Per això l'acció i la contemplació han de ser inseparables. Concebre una obra és, somiar amb tots els sentits desperts, treballar-la amb totes les regles, fent-les i desfent-les, esprement totes les possibilitats, des de la realitat a la bogeria. Només quan estiguem plens, imbuïts, transformats, arribarà el moment de quedar en blanc i alliberar la força de l'impuls. Cada vegada que ens enfrontem al repte d'una tela en blanc, potser sigui una batalla, però en la qual mai hi ha vençuts, sempre que no oblidem que: Crear és com el joc de l'amor més pur i apassionat!" Montserrat Faura