Thermalia inaugura l'exposició El plasticisme espiritual de Francesc Domingo

Divendres a la tarda el Museu Thermalia va inaugurar l'exposició itinerant titulada El plasticisme espiritual de Francesc Domingo. L'acte va començar amb la intervenció del regidor de Cultura Pep Gaspar que va explicar que aquesta exposició és el resultat del treball conjunt de diversos museus, a través de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, i té com a principal objectiu recuperar un pintor gairebé oblidat dins l'àmbit de la pintura catalana de les avantguardes, en el primer terç del segle XX. A més, el regidor va voler destacar que "és important que la gent de Caldes pugui conèixer aquest artista que va viure a Caldes als anys 20 i 30 i que als seus olis va plasmar indrets i gent de la vila".

Carme Rius, Cap de servei de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, va explicar la tasca de coordinació de la Diputació en aquest projecte, que recull també peces de col•leccions particulars, i va manifestar que "esperem que l'exposició tingui un gran èxit i que la gent la pugui visitar".

Per últim, la comissària de l'exposició Natàlia Barenys, va parlar de la figura de Francesc Domingo als assistents afirmant que aquest i Dalí "són els 2 pintors capdavanters de la pintura catalana d'avantguardes dels anys 20". Barenys va explicar que les obres de l'exposició corresponen a l'època en que Domingo va fer llargues estades a Caldes i va recordar unes paraules del pintor sobre la vila termal: "tinc allà part de la meva vida".

Un cop acabats els parlaments, els assistents van poder conèixer de primera mà l'exposició amb la visita guiada que va oferir la comissària de la mostra.

El plasticisme espiritual de Francesc Domingo
Francesc Domingo (Barcelona, 1893 - Sâo Paulo, 1974) fou un dels fundadors realment actius de l'Agrupació Courbet, amb Miró i Llorens Artigas. Fou posat pel crític Sebastià Gasch com a paradigma de l'art d'avançada, al costat de Dalí i Miró, al llarg dels anys 20. El seu domini sobre la línia el situa entre un dels dibuixants més bons de tots els temps. Però l'allunyament de Catalunya (visqué molt de temps a França, i s'acabà exiliant a Sao Paulo, al Brasil), ha motivat un desconeixement per part de col•leccionistes i crítics i el públic en general, que no es correspon amb el nivell altíssim de la seva producció.

Les obres exposades són gairebé inèdites i ensenyen un Domingo desconegut, cezannià, cubista i fins i tot surrealista, fora de la pintura realista i els retrats de dames burgeses amb què als anys 30 i 40 fou reconegut. Les obres provenen tant de col•leccions privades, com de museus i entitats. El Museu Fundació Joan Abelló de Mollet ha coordinat el projecte i hi ha aportat peces de la mateixa manera que ho ha fet el Museu d'Art de Sabadell, el Museu de Valls i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El Museu Thermalia de Caldes de Montbui ha fet una aportació especialment rellevant a l'exposició ja que el paisatge de Caldes, on Domingo visqué durant una etapa clau de la seva vida, és el tema d'alguns dels millors olis que podem admirar ara.

L'exposició es va poder veure per primera vegada a Mollet el maig del 2008 i restarà a Caldes de Montbui fins el proper 31 de març.