Una delegació municipal viatja als camps nazis de Dachau i Mauthausen-Gusen per homenatjar els calderins deportats

Una delegació calderina visita aquests dies els antics camps de concentració nazis de Dachau i de Mauthausen-Gusen per culminar l’homenatge als calderins deportats durant el nazisme. L’alcalde, Isidre Pineda, i la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà, encapçalen el grup que s’ha desplaçat fins a Alemanya amb l’objectiu d’instal·lar les plaques commemoratives amb els noms de les 13 persones que van ser deportades en aquests camps de concentració. D’aquesta manera, els noms d’aquests calderins s’incorporen als murs dels memorials que hi ha en aquests camps de concentració perquè puguin ser recordats.

El viatge suposa la culminació del procés per dignificar la memòria dels veïns que van ser víctimes del nazisme. En concret: Pere Torrades Ramiro, Josep Maria Catafau Rabadà, Joan Deu Casanovas, Alexandre Folch Gómez, Pasqual Gimeno Cervera, Josep Manuel Blavi, Isidre Malla Carrera, Josep Ferrer Espelt, Armand Pueyo Jornet, Marcel Ramon Comas, Ricardo López López, Artur Triquell Font i Josep Jané Cervera.

La regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà, explica el viatge de la comitiva municipal als antics camps de concentració nazis:

L'alcalde, Isidre Pineda, explica el viatge de la comitiva municipal als antics camps de concentració nazis:

Durant els darrers anys, l’Ajuntament de Caldes de Montbui ha dut a terme un seguit d’accions amb l’objectiu de dignificar la memòria d’aquestes persones. En concret, s’ha fet una recerca intensiva que ha permès identificar les 13 persones del municipi que van ser deportades. Això s’ha traduït en diverses accions. Una d’elles, la instal·lació de les llambordes del projecte Stolpersteine en els domicilis de cada un d’aquests veïns, així com també la inauguració de l’Espai de Memòria a la plaça de Neus Català, un monòlit de record d’aquests calderins deportats i un plànol amb la ubicació exacte de totes les llambordes del projecte Stolpersteine. A més, la investigació també ha permès elaborar un llibre i una exposició amb el recorregut vital d’aquestes persones.